cabecera
 
   
 


GUIA PRÀCTICA

DE FISCALITAT PER A PERSONES AMB

DISCAPACITAT

2016




Elaborada per

CUATRECASAS, GONÇALVES PEREIRA



GUIA PRÀCTICA DE FISCALITAT PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT 2016


El contingut d'este llibre no podrà ser reproduït, ni total ni parcialment, sense el previ permís de l'autor. Reservats tots els drets.

EDICIÓ 2015 - 2016 AUTORS:

Carlos Alarcia Pineda Rubén Díez Esclapez Philipp Potapov Aitana Peiró Cantó Mª Teresa Moral Gil

José María González de Benito


Edita: Limencop, S. L. Depòsit Legal: A-345-2016


Imprés a Espanya / Printed in Spain Fotocomposició, impressió i enquadernació: CEE Limencop, S. L. www.asociacionapsa.com



La pitjor discapacitat és no donar-se compte que tots som el mateix” Anònim


Este llibre és fruit d'un llarg procés de treball entre APSA i els nostres advocats que, amb il·lusió contagiosa i infatigable, han aconseguit sintetitzar el complex món tribu- tario, desconegut en algunes ocasions, per a situacions que ens han sensibilitzat i que pensem que necessiten de major difusió.


Amb APSA hem sigut testimonis privilegiats, a través del seu treball, del contingut real i útil de l'esforç i la solidaritat i amb ells hem aprés molt, sempre amb un somriure.


Cuatrecasas és una firma d'advocats líder, que representa els més alts estàndards de qualitat i excel·lència professional, i que la concebem com una part de la comu- nidad en el seu conjunt. En 2017 sumarem 100 anys d'experiència a Espanya, els últims 18 a Alacant i des del nostre despatx optem per assumir un compromís explícit amb la nostra societat alacantina.


Tenim la confiança que esta obra servirà d'ajuda a famílies, treballadors i empra- daures i recolzarà a tots ells a desxifrar, de forma senzilla i pràctica, el tractament en els impostos associats a les persones amb altres capacitats.


Estem profundament agraïts per la labor d'APSA i, per això, el llibre és una conseqüència directa del nostre compromís amb l'Associació i la seua activitat i, en definitiva, una expressió dels valors i ètica que han de dirigir el nostre dia a dia com a advocats.


Francisco Picó

Soci

Carlos Alarcia

Soci


ÍNDEX

I. PRÒLEG

II. INTRODUCCIÓN3

III. CONCEPTES BÀSICS

III.1. Què s'entén per persona amb discapacitat en l'àmbit tributari?

III.2. Com s'acredita la condició de persona amb discapacitat?

III.3. Com s'acredita la necessitat d'ajuda de terceres persones i/o mobilitat reduïda?8

IV. FISCALITAT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

IV.1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

IV.1.1. Rendes exemptes

IV.1.2. Rendes no exemptes

IV.1.3. La Base Imposable i la Base Liquidable.

IV.1.4. Mínim personal i familiar

IV.1.5. Deduccions: Estatal i Autonòmica Valenciana

IV.1.6. Altres

Unitat familiar

IV.2. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

IV.3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

IV.3.1 Exempcions

IV.3.2 Tipus de gravamen

IV.4. IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

IV.5. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

IV.6. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

IV.7. IMPOST SOBRE DETERMINATS MITJANS DE TRANSPORT

IV.8. IMPOST SOBRE ELS VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

IV.9. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

V. FISCALITAT APLICABLE A LES FAMÍLIES DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

V.1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

V.1.1. Rendes exemptes

V.1.2. La Base Imposable i la Base Liquidable. Reduccions.

V.1.3. Mínim personal i familiar

V.1.4. Deduccions: Estatal i Autonòmica Valenciana

V.1.5. Altres

VI. FISCALITAT APLICABLE A ENTITATS RELACIONADES AMB LA DISCAPACITAT 117

VI.1. IMPOST SOBRE SOCIETATS

VI.1.1. Exempcions

VI.1.2. Deduccions

VI.2. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

VI.3. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

VI.4. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

VI.5. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

VI.5.1. Exempcions


VII. EL PATRIMONI PROTEGIT DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

VII.1. ASPECTES GENERALS

VII.2. ASPECTES TRIBUTARIS

VII.2.1 Impost sobre la Renda de les persones físiques

VII.2.2. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

VII.2.3. Impost sobre Successions i Donacions

VII.2.4. Obligacions formals

VIII. NOTES ORIENTADORES RELATIVES A LA DECLARACIÓ FORMAL D'INCAPACITAT DE LA PERSONA AMB DISCAPACITAT

IX. ANNEXOS

IX.1 Com i on sol·licitar el reconeixement de discapacitat?

IX.1.1. Concepte

IX.1.2 Quan sol·licitar-ho?

IX.1.3. A què pot donar dret el reconeixement?

IX.1.4. On dirigir-se?

IX.1.5. Quina documentació s'ha de presentar?

IX.1.6. Com sol·licitar-ho?

IX.1.7. Normativa

X. GLOSSARI DE CONCEPTES



I. PRÒLEG


APSA és una entitat sense ànim de lucre, declarada d'interés públic en 1970. Des de la seua creació, en 1962, el seu objectiu ha sigut millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o risc de presentar-la, de la província d'Alacant, ofre- ciéndoles el major suport possible al llarg de tot el seu cicle vital. Els valors que regixen les nostres actuacions són la solidaritat, el respecte, la responsabilitat, l'orientació a l'usuari, l'honestedat, i la no-discriminació. APSA va sorgir per a poder oferir ajuda a estes persones i les seues famílies en els diversos aspectes de la seua vida en què pogueren necessitar-los. Al llarg de la seua història, el creixement i l'evolució de l'associació han sigut constants i han vingut determinats per l'esperit innovador dels seus socis i professionals els que, amb l'ajuda de les entitats col·laboradores, han buscat des de sempre la qualitat i la millora contínua dels servicis per a avançar-se a les possibles necessitats dels seus usuaris.


APSA existix per i per a les persones amb discapacitat. Per este motiu, elles són el principi i el final de tots els seus esforços. No obstant això, APSA no sempre ha existit com és ara ni ha oferit els mateixos servicis. Estos han anat variant segons s'ha anat modificant la visió que la societat tenia de les persones amb discapacitat. Gran part dels canvis en este àmbit va ocórrer durant el passat segle. Com ca- talizador d'estos canvis va resultar especialment rellevant la labor realitzada, a partir dels anys 40, per l'Organització de Nacions Unides (ONU), la qual es va materialitzar en la diverses declaracions de drets com ara: la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948), la Declaració Mundial dels Drets del Xiquet (ONU, 1959), la Declaració dels Drets del Deficient mental (ONU, 1971) i la Declaració de Drets dels Minusvàlids (ONU, 1975), entre altres (ONU, 1982, 1989, 1993). En la Constitució Espanyola de 1978 es van introduir els principis per a l'atenció no discriminatòria de les persones amb discapacitat, inspirats en estes declaracions. En 1982, l'aprovació de la Llei d'Integració Social del Minusváli- do va suposar un important pas avant en la regulació legislativa dels seus drets (LISMI, 1982). Recentment, la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006) ha assentat les bases per al reconeixement mundial ple

de dites dretes. No obstant això, a pesar dels esforços realitzats, l'Organització Mundial de les Persones amb Discapacitat (ICRPD), en la seua Declaració de Sapporo d'octubre de 2002, va afirmar que “les persones amb discapacitat són inqüestionablement el grup més gran i més discriminat en el món, sent els seus drets humans sistemàticament violats” (ICRPD, 2002, párr. 3). Per este motiu, continuen sent en- cessaries múltiples iniciatives per a lluitar contra esta discriminació.


La present Guia pràctica de fiscalitat per a persones amb discapacitat presenta doní- versos aspectes relatius al tractament fiscal diferencial que poden rebre les perso- nas amb discapacitat, les seues famílies, i les entitats relacionades amb la seua atenció, tot això com a mesures d'acció positiva per a tractar de pal·liar la situació de desavantatge de què partixen estes persones. Els autors han realitzat un encomiable esforç per a aconseguir fer accessible a tots els ciutadans una informació complexa i, de vegades, inintel·ligible en el seu format original. Així, pel seu contingut i redacció, resul- tara d'interés per a tots aquells que vullguen tindre accés, de forma fàcil i directa, a informació detallada sobre esta qüestió. En este sentit, resulta un document imprescindible per a la labor que realitza APSA.


Desitgem públicament expressar el nostre més sincer reconeixement i vaig agrair- mentisc a la prestigiosa firma d'advocats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira pel seu tra- davall desinteressat en l'elaboració d'esta Guia. Resulta més que lloable que, en la voràgine del seu treball, dediquen el temps i l'energia per a captar les necessitats d'entitats del tercer sector com APSA, i col·laborar amb nosaltres en el desenrotllament de diverses iniciatives. Exemples com el seu sembren d'esperança nostra labor, i ens fan somiar en un futur millor, en el que existisca certament un ple vaig reconéixer- mentisc dels drets de les persones amb discapacitat, perquè s'haja avançat en la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació per la presència d'una o altra característica personal. És un plaer donar-nos compte que en este son no estem en absolut sols. Per tot això, moltes gràcies.


Alacant, 2 de juny de 2016 Isabel Manero Pérez Presidenta d'APSA

II. INTRODUCCIÓ


Esta obra pretén arreplegar, de forma senzilla i ordenada, les diferents mesures que, en l'àmbit tributari, estan dirigides a aquelles persones que tenen la consideració de discapacitats. Per això es configura com una guia pràctica per a les persones amb discapacitat, les seues famílies i entitats relacionades, que els ajude a donar resposta als seus dubtes en relació amb qüestions tributàries.


D'esta manera, a més de les normes que afecten directament les persones amb discapacitat, s'arrepleguen també aquelles mesures fiscals que poden afectar les seues famílies i a entitats que, d'una manera o un altre, tinguen relació amb persones amb disca- pacidad (associacions, fundacions, etc.).


No es pretén amb esta guia elaborar un manual dels distints impostos, sinó descriure, de forma senzilla i pràctica, les mesures que arreplega la legislació espanyola, estatal i autonòmica valenciana, en els distints impostos, que hauran de ser tingudes en compte a l'hora de prendre decisions en esta matèria.

III. CONCEPTES BÀSICS

III.1. Què s'entén per persona amb discapacitat en l'àmbit tributari?


Tindran la consideració de persones amb discapacitat aquells contribuents que acrediten un grau discapacitat igual o superior al 33%. És imprescindible que s'acredite el grau de discapacitat. Això no impedix que de vegades la pròpia norma tributària establisca un grau de discapacitat diferent de l'exposat (65%), sense atendre al tipus de discapacitat.


III.2. Com s'acredita la condició de persona amb discapacitat?


El grau de discapacitat haurà d'acreditar-se per mitjà de certificat o resolució vaig expedir- dóna per l'Institut de Migracions i Servicis Socials o l'òrgan competent de les comunitats autònomes1.


Hi ha algunes situacions en què no és necessària la sol·licitud del reconeixement del grau de discapacitat:


En particular, es considerarà acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33% en el cas de:


a) Pensionistes de la Seguretat Social que tinguen reconeguda una pensió d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa.


b) Pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servici o inutilitat.



1. Vid. Annex IX.1 Com i on sol·licitar el reconeixement de discapacitat?


Es considerarà acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% en el cas de:


c) Persones la incapacitat del qual siga declarada judicialment, encara que no abast el dit grau


Preguntes relacionades


Certificat que reconeix la discapacitat en el 2015, si es prova amb certificats mèdics que la malaltia que la provoca ja es tenia en 2014, es pot aplicar eixa discapacitat en el 2014?2


No. La normativa admet l'acreditació del grau de discapacitat per mitjà d'algun dels procediments següents:


1) Certificat o resolució expedida per l'IMSERSO o l'òrgan competent de les

comunitats autònomes.


2) Pensionistes de la Seguretat Social que tinguen reconeguda una pensió de discapa- cidad permanent total, absoluta, o gran invalidesa, s'entén acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.


3) Discapacitats, la incapacitat del qual es va declarar judicialment, es considera acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, encara que no abast el dit grau.


En este sentit, el Tribunal economicoadministratiu Central3, a l'acordar que el grau de discapacitat únicament pot acreditar-se per mitjà de certificat o resolució- expetició per l'Institut de Migracions i Servicis Socials o l'òrgan competent de les comunitats autònomes, afegint, sense que, als efectes d'este impost puguen reputar-se vàlids reconeixements de discapacitat efectuats per altres facultatius o organismes realitzats, inclús, en l'exercici de competències públiques.


Des de quina data han de reconéixer-se els efectes dels certificats de discapa- cidad expedits per l'IMSERSO o l'òrgan competent de les comunitats autònomes?4


La normativa reguladora d'esta matèria disposa que el grau de discapacitat reco- nocido5 per la resolució dictada per l'òrgan corresponent de les comunitats autònomes o per l'IMSERSO s'entendrà produït des de la data de sol·licitud. Per tant, els certificats expedits d'acord amb la normativa de referència acrediten el grau de discapacitat des de la data de la seua sol·licitud.


En el cas que en l'expedient quede clarament demostrat que la disca- pacidad és anterior a la data de sol·licitud del certificat, es pot admetre la discapacitat en data anterior, a efectes fiscals?


En general, no, ja que, d'una banda, la normativa de l'impost només admet l'acredita- ción del grau de discapacitat per mitjà d'algun dels procediments arreplegats en la pregunta 134576 i, d'un altre, els certificats expedits per l'IMSERSO o òrgan competent d'acord amb la normativa reguladora d'esta matèria només acrediten el grau de discapacitat des de la data de la seua sol·licitud. No obstant això, entenem que podria admetre's una altra data quan siga el propi òrgan competent per a declarar la discapa- cidad qui certifique que les circumstàncies determinants del grau de discapacitat reconegut concorrien en una data anterior.

III.3. Com s'acredita la necessitat d'ajuda de terceres perso- nas i/o mobilitat reduïda?


Els contribuents discapacitats hauran d'acreditar la necessitat d'ajuda de terce- arran persones per a desplaçar-se al seu lloc de treball per a exercir el mateix, o la mobilitat reduïda per a utilitzar mitjans de transport col·lectius, per mitjà de certificat o resolució de l'IMSERSO o l'òrgan competent de les comunitats autònomes en matèria de valoració de minusvalidesa, basant-se en el dictamen emés pels equips de valoració i orientació dependents dels mateixos.

IV. FISCALITAT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

En este apartat s'arrepleguen aquelles mesures que estan dirigides a les persones amb discapacitat.


Cal tindre en compte que totes les normes contingudes en la legislació tributària són aplicables a les persones amb discapacitat ja que són contribuents dels dis- negres impostos com qualsevol ciutadà. No obstant això, en este apartat s'analitzen únicament aquelles normes que afecten específicament les persones amb discapacitat.

IV. 1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES


L'Impost sobre la Renda de les persones físiques (IRPF)7, és un tribut de caràcter directe i personal que grava, segons els principis d'igualtat, generalitat i progre- sividad, la renda obtinguda per les persones físiques residents a Espanya, segons la seua naturalesa i les seues circumstàncies personals i familiars.


S'aplica en tot el territori nacional, constituint el seu fet imposable, l'obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el sentit més ampli de la paraula (rendimien- tos, com per exemple els derivats del treball, del lloguer d'immobles, de l'exercici d'activitats econòmiques, de la titularitat de valors mobiliaris i comptes bancaris; guanys i pèrdues patrimonials, com per exemple, les derivades de transmissions d'elements patrimonials, com a immobles, accions, etc; i imputacions de rendes), amb independència del lloc on s'hagueren produït (Espanya o l'estranger), i qualsevol que fóra la residència del pagador de les mateixes.


Té caràcter anual i es meritarà el 31 de desembre de cada any, excepte fallecimien- to del contribuent en un dia diferent de l'abans mencionat, i en este cas el període impositiu acabarà i naixerà l'obligació de tributar (que no de declarar) en la data de defunció.


IV. 1.1 Rendes exemptes


D'acord amb la normativa de l'IRPF, les següents rendes estaran exemptes de tributar i, per tant, no hauran d'incloure's en la declaració de l'IRPF a presentar per les perso- nas amb discapacitat:


a) Les prestacions reconegudes per la Seguretat Social o per les entitats que la substituïsquen com a conseqüència d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.


b) Les prestacions reconegudes als professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autóno- mos per les mutualitats de previsió social que actuen com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social, com a conseqüència d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. La quantia exempta tindrà com a límit l'import de la prestació màxima que reconega la Seguretat Social pel concepte que corresponga. L'excés tributarà com a rendiment del treball, entenent-se produït, en cas de concurrència de prestacions de la Es- guridad Social i de les Mutualitats abans mencionades, en les prestacions d'estes últimes.


c) Les pensions per inutilitat o incapacitat permanent del règim de classes passives, sempre que la lesió o malaltia que haguera sigut la causa d'aqué- llas inhabilitara per complet al perceptor de la pensió per a tota professió o ofici.


d) Pensions i havers passius d'orfandat i a favor de néts i germans, meno- cap de 22 anys o incapacitats per a tot treball, reconegudes per la Seguretat Social i classes passives.


e) Les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques a persones amb dis- capacitat amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65% per a finançar la seua estada en residències o centres de dia, sempre que la resta de les seues rendes no excedisquen del doble de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)8.


f) Els rendiments del treball obtinguts en forma de renda per les persones amb discapacitat corresponents a les aportacions al sistema de previsió social constituït en favor de les mateixes. També estan exempts els rendiments de treball derivats de les aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat. En ambdós casos fins a un import màxim anual conjunt de tres vegades l'IPREM.


g) Les prestacions econòmiques públiques per a cures en l'entorn familiar i d'assistència personalitzada que es deriven de la Llei de promoció de l'autono- meua personal i atenció a les persones en situació de dependència.


h) Les prestacions econòmiques establides per les comunitats autònomes o per entitats locals per a atendre necessitats d'alimentació, escolarització i la resta de necessitats bàsiques de persones amb discapacitat quan ells i les persones a càrrec seu no tinguen mitjans econòmics suficients, fins a un import màxim anual conjunt de 1,5 vegades l'IPREM.


i) Les indemnitzacions satisfetes per les Administracions Públiques per danys personals com a conseqüència del funcionament dels servicis públics (per exemple, una indemnització per danys personals ocasionals per una operació quirúrgica en un hospital públic).


j) Les prestacions per desocupació reconegudes per la gestora quan es perceben en la modalitat de pagament únic, sempre que les quantitats percebudes es dónes- tin-ne a les finalitats previstes en la Llei, no estant condicionada, en el cas de persones discapacitades, al manteniment de l'acció durant el termini de 5 anys.


Preguntes relacionades


Quin tractament fiscal tenen les ajudes percebudes en concepte de Prestació d'Ajuda Econòmica Addicional a la del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), pagades per MUFACE i ISFAS?9


No tributen en l'IRPF les prestacions econòmiques vinculades al servici, per a cui- daus en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals i d'assistència personal i, per tant, no hi ha obligació de consignar-les en la declaració de l'IRPF. No obstant això, si es concedixen per una mutualitat com a ajudes addicionals als servicis i prestacions econòmiques del sistema per a l'autonomia i atenció a la dependència, han de tributar com a rendiments del treball, ja que si bé es té reconeguda la situació de dependència, les quantitats satisfetes no provenen de l'aplicació de la Llei de promoció d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.


Com a tal rendiment del treball les dites ajudes hauran de declarar-se en l'IRPF pel titular mutualista, perquè d'acord amb esta condició de funcionari mutualista és qui té el dret a la seua sol·licitud, al reconeixement si és el cas de la concessió i a l'abonament de les mateixes.


Quin és el tractament fiscal de les pensions que per motiu d'incapacitat permanent per al servici actiu es perceben pels funcionaris públics?11


Amb caràcter general estaran exemptes les pensions per inutilitat o incapacitat perma- nente del règim de classes passives, sempre que la lesió o malaltia que haguera sigut causa d'aquelles inhabilitara per complet al perceptor de la pensió per a tota professió o ofici. En conseqüència, si l'òrgan competent reconeix el contribuent la situació d'invalidesa permanent per a tota professió o ofici, les prestacions que per tal motiu s'abonaren, estarien exemptes de tributació per l'IRPF.


Com s'aplica el límit exempt de la prestació per desocupació en pagament únic que perceba un treballador discapacitat que es convertisca en autònom?12


S'exclou de l'aplicació de l'esmentat límit a les prestacions rebudes en forma de pagament únic per treballadors discapacitats que es convertisquen en treballadors autònoms13. És a dir, les esmentades prestacions estaran exemptes en la seua totalitat, sense cap límit.

Tampoc s'exigix en estos casos el requisit de manteniment durant cinc anys del negoci, tal com s'exigix per a la resta de les situacions.


Tractament fiscal de les ajudes percebudes per a finançar l'estada en residixen- cies especialitzades.


Estaran exemptes de l'IRPF aquelles ajudes que complisquen els requisits següents:


Ser atorgades per institucions públiques.


Percebre's per persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 65% o per majors de 65 anys


Estar destinades a finançar la seua estada en residències o centres de dia.


Que la resta de les rendes dels beneficiaris, exclosa la pròpia ajuda, no excedisca del doble de l'IPREM. Als efectes del compliment de l'últim requisit ha d'entendre's, a falta de concreció expressa en un altre sentit, que les rendes a prendre en consideració inclouen també a les que estiguen exemptes de l'impost.


Exempció que establix l'IRPF a les prestacions econòmiques públiques del Sis- tema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència.15


Estan exemptes les prestacions econòmiques públiques vinculades al servici, per a cui- daus en l'entorn familiar i d'assistència personalitzada que es deriven de la Llei de promoció a l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de depen- dencia.


Quines són les prestacions per incapacitat permanent reconegudes al amb- contribuïxen-te per la Seguretat Social o les entitats que la substituïxen, que queden exemptes de l'impost?

Les prestacions reconegudes al contribuent per la Seguretat Social o les entitats que la substituïsquen que estan exemptes són aquelles conseqüència d'incapacitat perma- nente absoluta o de gran invalidesa, siga quin siga l'origen d'esta, malaltia comuna o laboral, accident.


Segons la pròpia Llei de Seguretat Social, són aquelles reconegudes en els dos graus màxims d'incapacitat, l'absoluta que inhabilita per a tota professió o ofici, i la gran invalidesa, que correspon a situacions d'absoluta quan a més es requerix l'ajuda de terceres persones per a realitzar els actes més essencials de la vida.


La resta de graus d'incapacitat, tant la que té un caràcter temporal, com aque- llas que tenint un caràcter de permanent, es graduen com de permanent parcial i permanent total, sempre estan subjectes i no exemptes.


Està exempta una prestació per incapacitat que percep un professional no inte- grau en el REPTA i que la satisfà la seua mutualitat de previsió social? Hi ha algun límit a esta exempció?17


Sí, estan exemptes les prestacions reconegudes a professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social de treballadors per compte propi o autóno- mos, pagades per mutualitats de previsió social que actuen com a alternatives al dit règim especial, sempre que siguen prestacions idèntiques a les previstes per a incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa de la Seguretat Social.


Esta exempció té com a límit l'import de la prestació màxima que reconega la Seguretat Social pel concepte que corresponga. L'excés tributarà com ren- dimiento del treball. En cas de concórrer ambdós prestacions i en conjunt excedir el límit, l'excés es considera produït en les prestacions de les mutualitats.


Quines prestacions públiques per acolliment i ajudes per a estada en residixen- cia estan exemptes?

L'exempció comprén dos tipus d'ajudes:


1. Les prestacions econòmiques percebudes d'institucions públiques per vaig acollir- mentisc de persones amb discapacitat, de majors de 65 anys i de menors. L'acolliment pot ser en modalitat simple, permanent o preadoptiu o per les modalitats equivalents previstes per la normativa pròpia de les CCAA. Ha d'afegir-se que l'acolliment pot vindre dau per execució de mesura judicial de convivència del menor amb persona o família previst per la Llei.


2. Les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques i destinades a finançar estades en residències o centres de dia a aquelles persones amb discapacitat, si tenen un grau igual o superior al 65%, o bé si són persones majors de 65 anys. Per a l'exempció es requerix a més que la resta de les seues rendes no excedisquen del doble de l'IPREM.


Les ajudes econòmiques percebudes per un contribuent del seu Servici Territorial de Salut, per a comprar una pròtesi Poden considerar-se prestació sanitària pública per a restabliment de la salut i per tant no tributar per l'IRPF?


El catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut comprén dins de les prestacions sanitàries, l'ortoprotètica. La norma sobre cohesió i qualitat del Sis- tema Nacional de Salut establix una cartera de servicis comuns per la que fa efectives determinades prestacions, entre elles l'ortoprotètica.


Els elements de la prestació poden ser facilitats directament pels servicis de salut o donar lloc a una ajuda econòmica. Estes prestacions sanitàries del catàleg es faran efectives a través dels Servicis Interterritorials del SNS.


Per això les ajudes econòmiques públiques que un contribuent pot percebre per a ad- quirir una pròtesi, sempre que esta quede inclosa en la cartera de servicis comuns de la prestació ortoprotètica, en principi no constituïx obtenció de renda per als seus destinataris, no tributant per l'IRPF.

Les ajudes econòmiques percebudes per un contribuent del seu Servici Territo- rial de Salut, per a comprar una cadira de rodes Poden considerar-se prestació sanitària pública per a restabliment de la salut i per tant no tributar per l'IRPF? 21


Quan es perceba ajuda pública per a adquirir una cadira de rodes, sempre que esta cadira siga de les incloses en la cartera de servicis comuns de la prestació ortopro- tésica, del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut, l'obtenció d'eixes quantitats no constituïx renda per als seus destinataris, no tributant la mateixa en l'IRPF.


No obstant això, el reglament que arreplega eixos servicis comuns, exclourà d'estes prestacions determinades cadires de rodes: exclou les manuals amb rodes delan- teras grans maniobrades amb els braços, les propulsades amb el peu, així com les de fibra de carboni i/o titani i les cadires de rodes amb motor. No obstant això, queden incloses les de motor elèctric i direcció elèctrica per a pacients amb limitacions funcionals greus de l'aparell locomotor per malaltia, malformació o accident, que complisquen tots els requisits següents:


Incapacitat permanent per a la marxa independent


Incapacitat funcional permanent per a propulsar la cadira manual amb les extre- midades superiors.


Tindre prou capacitat visual, mental i control que els permeta el maneig de la cadira elèctrica i no supose risc afegit a la seua integritat o a la d'altres persones.


En els casos d'exclusió, quan el contribuent perceba ajudes per a la seua adquisició entenem que tindran el caràcter de prestació social el concepte no del qual correspon- d'exactament amb el propi concepte d'assistència sanitària, i per tant allò que s'ha percebut constituïx renda subjecta a l'impost, havent de tributar en l'IRPF.


Persona resident a Espanya que percep una prestació per invalidesa en grau del 100%, procedent de Suïssa (segur federal d'invalidesa). Aplicació de l'exempció per prestació per incapacitat.


D'acord amb el Conveni Hispano-Suizo per a evitar la doble imposició en matèria d'IRPF i Patrimoni, al ser resident en territori espanyol el contribuent, la pensió que percep de Suïssa haurà de sotmetre's a imposició a Espanya.


D'altra banda, d'acord amb la normativa de referència, estan exemptes les presta- ciones reconegudes al contribuent per la Seguretat Social o per les entitats que la substituïsquen com a conseqüència d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. La pensió per invalidesa percebuda pel consultant, gaudirà perquè d'exempció sempre que es complisquen els requisits següents:


1.- Que el grau d'incapacitat reconegut puga equiparar-se en els seus caracterís- ticas a la incapacitat absoluta o gran invalidesa. A la vista de la documentació aportada, el grau d'invalidesa del 100% previst en la normativa suïssa pot assimilar-se a la incapacitat permanent absoluta.


2.- Que l'entitat que satisfà la prestació gaudi, segons la normativa suïssa, del caràcter de substitutòria de la Seguretat Social.


Com han de tributar les prestacions percebudes pels beneficiaris dels

segurs de dependència?23


Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels segurs de dependència amb- forme al que disposa la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, tributaran com a rendiments del treball, atés que les aportacions són reductibles de la base imposable.


Com tributen les prestacions derivades dels distints sistemes de prevaig vore- sió social constituïts en favor de persones amb discapacitat quan són pa- gadas en forma de renda?24


Tindran la consideració de rendiments del treball les prestacions obtingudes en forma de renda per les persones amb discapacitat i que deriven de les aportacions als sistemes de previsió social constituïts a favor seu.


No obstant això, estaran exemptes fins a un import màxim anual de tres vegades l'IPREM junt amb els rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis pro- tegidos que es referix la Disposició Addicional dihuitena de la Llei d'IRPF.


Al marge del concepte de renda exempta de tributació, la normativa de l'IRPF25 disposa que no tindran la consideració de renda, i per tant no tributaran per este impost, les quantitats percebudes com a conseqüència de les disposicions que es facen de la vivenda habitual per part, entre altres, de les persones que es troben en situació de dependència severa o de gran dependència a què es referix la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, sempre que es duguen a terme de conformitat amb la regulació financera relativa als actes de disposició de béns que conformen el patrimoni personal per a assistir les necesida- dónes econòmiques de la vellesa i de la dependència.


Preguntes relacionades


La transmissió de la vivenda habitual per a atendre necessitats de dependència

Quin tractament fiscal té?


Si la transmissió es realitza complint una sèrie de requisits financieros26, no es gra- va el guany patrimonial que es genera en estes transmissions quan es realitzen per persones que patisquen de dependència severa o gran dependència.


Quins són eixos requisits financers? Què és una hipoteca inversa?


Una hipoteca inversa és un préstec o crèdit garantit per mitjà d'hipoteca sobre un bé immoble que constituïx la vivenda habitual del sol·licitant, sempre que es complisquen els requisits següents:


a) que el sol·licitant i els beneficiaris que este puga designar siguen persones d'edat igual o superior als 65 anys o afectades de dependència, o persones a qui se'ls haja reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%.


b) que el deutor dispose de l'import del préstec o crèdit per mitjà de disposicio- nes periòdiques o úniques,


c) que el deute només siga exigible pel creditor i la garantia executable quan muira el prestatari o, si així s'estipula en el contracte, quan muira l'últi- mo dels beneficiaris,


d) que la vivenda hipotecada haja sigut taxada i assegurada contra danys d'acord amb els termes i els requisits que s'establix en la normativa regu- ladora27 del Mercat Hipotecari.


IV. 1.2 Rendes no exemptes


D'acord amb la normativa de l'IRPF, les següents rendes no exemptes han de tributar com a rendiments del treball en l'àmbit de les persones amb discapacitat:



RENDIMENTS DEL TREBALL


a) Les pensions i havers passius percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives i la resta de prestacions públiques per situació d'incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viudetat, o semblants, sense


perjuí de les rendes que estiguen exemptes i que ja hem mencionat prèvia- ment en l'apartat IV.1.1


b) Les prestacions per jubilació o invalidesa derivades de contractes d'assegurança concertats amb mutualitats de previsió social, en l'import de la quantia que excedisca de les aportacions que no hagen pogut ser objecte de reducció o minoració de la base imposable.


c) Les prestacions per jubilació o invalidesa percebuts per beneficiaris de amb- tractes d'assegurança col·lectiva.


d) Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels segurs de dependència d'acord amb el que disposa la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència.


e) Les aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb disca- pacidad.


f) Tindran la consideració de renda de treball en espècie exempta les cosines o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, si la mateixa aconseguix al treballador, podent també aconseguir al seu cònjuge i descendents, sempre que les primes satisfetes no excedisquen de 500 euros anuals per cada una de les persones abans assenyalades o de 1.50028 euros per a cada una d'elles amb discapacitat. L'excés sobre la dita quantia tributarà com a renda en espècie.


28 Amb efectes 1 de gener de 2016 s'eleva el límit de 500 euros a 1.500 euros en cas de persones

amb discapacitat.


Preguntes relacionades


Com tributen les prestacions derivades dels distints sistemes de prevaig vore- sió social constituïts a favor de persones amb discapacitat quan són paga- dónes en forma de renda?29


Tindran la consideració de rendiments del treball les prestacions obtingudes en forma de renda per les persones amb discapacitat i que deriven de les aportacions als sistemes de previsió social constituïts a favor seu.


No obstant això, estaran exemptes fins a un import màxim anual de tres vegades l'IPREM junt amb els rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis pro- tegidos.


Com tributen les prestacions percebudes pels beneficiaris dels segurs

de dependència?30


Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels segurs de dependència amb- forme al que disposa la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, tributaran com a rendiments del treball.


Hi ha algun percentatge de reducció aplicable sobre els rendiments íntegres del treball que provinguen del pagament de prestacions públiques?31


Amb caràcter general, els rendiments íntegres del treball es computaran en el seu inte- gridad, llevat que siga aplicable algun dels percentatges regulats en la nor- mativa de l'IRPF. Els dits percentatges no resultaran d'aplicació quan la prestació es perceba en forma de renda.


Els contribuents podran aplicar una reducció del 30% en el cas dels rendimien- tos del treball que provinguen del pagament de prestacions públiques, entre altres, per situació d'incapacitat, sempre que es perceben en forma de capital. En este supòsit no cal que hagen transcorregut més de dos anys des de la primera aportació.


Què nous gastos són deduïbles del rendiment íntegre del treball a partir

d'1 de gener de 2015?32


A partir d'1 de gener de 2015, es podran deduir en concepte d'altres gastos, 2.000 euros anuals.


Tractant-se de persones amb discapacitat que obtinguen rendiments del treball com a treballadors actius, s'incrementarà la dita quantia en 3.500 euros anuals. El dit increment serà de 7.750 euros anuals per a les persones amb discapacitat que sent treballadors actius acrediten necessitar ajuda de terceres persones o movili- doneu reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65%.


Els dits gastos deduïbles tindran com a límit el rendiment íntegre del treball una vegada minorat per la resta de gastos del treball fiscalment deduïbles33.


Hi ha algun requisit de duració mínima de la relació laboral per a aplicar els gastos deduïbles per treballador en actiu amb discapacitat?


La Llei de l'IRPF únicament exigix per a aplicar els gastos deduïbles de 3.500 o 7.750 euros anuals que es complisquen les dos circumstàncies següents:


a) Que el treballador estiga en actiu, i


b) Tindre reconegut un grau de discapacitat de, almenys, el 33% i, si és el cas, que acredite necessitar ajuda de terceres persones o tindre reduïda la mobilitat.

Complint-se ambdós circumstàncies durant qualsevol dia del període impositiu, el contribuent podrà beneficiar-se dels gastos deduïbles incrementats per disca- pacidad.


Per a aplicar esta deducció com ha de justificar-ho documentalment la perso- na discapacitada?


A estos efectes, el contribuent amb discapacitat ha d'acreditar la necessitat d'ayu- dóna de terceres persones per a desplaçar-se al seu lloc de treball o per a exercir el mateix, o la mobilitat reduïda per a utilitzar mitjans de transport col·lectius, per mitjà de certificat o resolució de l'Institut de Migracions i Servicis Socials o l'òrgan competent de les comunitats autònomes en matèria de valoració de les minus- vàlues, basant-se en el dictamen emés pels Equips de Valoració i Orientació dependents de les mateixes.


Quin tractament fiscal tenen les ajudes per al suport domiciliari percebuda de

MUFACE?34


Es consideren rendiments íntegres del treball totes les contraprestacions o utilida- dónes, siga quina siga la seua denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que deriven directament o indirectament del treball personal o de la relació laboral o estàel teu- taria, i no tinguen caràcter de rendiments d'activitats econòmiques. Per tant, l'ajuda de caràcter sociosanitari denominada per a suport domiciliari que concedix MUFACE, es troba sotmesa a l'IRPF i al seu sistema de retencions a compte com a rendiments del treball, en quant que són conseqüència d'una prèvia relació labo- ral o funcionarial.


RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI


D'acord amb la normativa de l'IRPF, les següents rendes no exemptes han de tributar com a rendiments del capital mobiliari:

Els rendiments procedents d'operacions de capitalització, de contractes de es- guro de vida o invalidesa i de rendes derivades de la imposició de capitals, llevat que hagen de tributar com a rendes del treball.


Preguntes relacionades


Aefectos de qualificar les prestacions de les assegurances de vida o invalidesa com ren- dimientos de capital mobiliari, què es consideren prestacions per invalidesa?35


Són rendiments de capital mobiliari els procedents de contractes de vida o invalidesa, llevat que hagen de tributar com a rendiments del treball.


A estos efectes s'entén per invalidesa aquella situació que determine en la persona afectada un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Per tant, quan la pres- tación d'una assegurança tinga el seu origen en una situació d'invalidesa, entesa segons el que assenyala anteriorment, el rendiment generat es qualificarà com a rendiment de capital mobiliari. En cas contrari es qualificarà com a guany patrimonial.


RENDIMENTS D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES


La normativa de l'IRPF obliga a declarar les rendes procedents de l'exercici d'activi- dades econòmiques com a rendiments d'activitats econòmiques, ja siguen empresa- rials o professionals.


Tenen la consideració de rendiments d'activitats econòmiques les que, proce- diendo del treball personal i del capital, conjuntament, o d'un només d'estos facto- cap, suposen per part del contribuent l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans, o d'un d'ambdós, amb la finalitat d'intervindre en la producció o distribució de béns o servicis. En particular, tenen esta consi- deración les activitats extractives, de fabricació, comerç o prestació de servicis, incloses les d'artesania, agrícoles, forestals, ramaderes, pesqueres, de construc- ción, mineres, així com l'exercici de professionals liberals, artístiques i esportives.


Preguntes relacionades


Els contribuents que exercixen una activitat econòmica quins gastos pue- donen deduir dels seus ingressos per a determinar el rendiment net de la mateixa que tinga en consideració a les persones amb discapacitat?


En el règim de determinació del rendiment net d'estimació directa, és a dir ingressos menys gastos, tenen la consideració de gasto deduïble les cosines de segu- ros de malaltia satisfetes pel contribuent en la part que corresponent a la seua pròpia cobertura i a la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquen amb ell, amb el límit màxim de 500 euros per cada una de les persones abans assenyalades o de 1.500 euros per cada una d'elles amb discapacitat.


Amb efectes 1 de gener de 2016 és quan s'eleva el límit de 500 euros a 1.500

euros quan la persona objecte de cobertura és una persona amb discapacitat.


Si un contribuent que exercix l'activitat econòmica de transport per interlocutòria taxi i calcula el seu rendiment net pel règim de mòduls (estimació objectiva), es veu obligat a transmetre la seua llicència per incapacitat permanent, com tribu- el teu el guany patrimonial generada?


Sobre la guany obtingut fins al 31 de desembre de 2014 s'apliquen uns coefi- cientes reductores36 en funció del temps transcorregut entre la data d'adquisició de la llicència i el 31 de desembre, sent especialment beneficiosos per a titulars d'activitats adquirides abans del 31 de desembre de 2002, ja que se'ls aplica un coeficient reductor del 100%.


Cal aplicar alguna reducció al rendiment net derivat de l'exercici d'una activitat econòmica per contribuents amb discapacitat?


Quan es tracte de persones amb discapacitat que obtinguen rendiments nets derivats de l'exercici efectiu d'estes activitats econòmiques, a més dels 2.000 euros anuals que poden reduir amb caràcter general, podran aplicar una reducció addicional 3.500 euros. La dita reducció serà de 7.750 euros, per a les persones amb discapacitat que exercisquen de forma efectiva estes activitats econòmiques i acrediten necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapaci- doneu igual o superior al 65%.


GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS


D'acord amb la normativa de l'IRPF, són guanys o pèrdues patrimonials les va- riaciones en el valor del patrimoni del contribuent que es posen de manifest en ocasió de qualsevol alteració en la composició d'aquell, llevat que per la normativa de l'IRPF es qualifique de rendiment.


Per exemple, per mitjà de la transmissió d'un immoble, d'accions d'una societat o de participacions d'un fons d'inversió; o la incorporació de béns al patrimoni del contribuent, es generen guanys o pèrdues patrimonials.


Preguntes relacionades


Constituïxen guany patrimonial les aportacions a patrimonis protegits constituïts a favor de persones amb discapacitat?37


La normativa de l'IRPF establix expressament que no existirà guany o pèrdua patrimonial en els supòsits d'aportacions, dineràries o no dineràries, a patrimonis protegits constituïts a favor de persones amb discapacitat.


Hi ha algun benefici fiscal per al guany patrimonial que es genera amb la venda de la vivenda habitual per part d'un contribuent amb discapacitat?


Estarà exempta de l'IRPF i, per tant, no tributarà el guany patrimonial derivada de la transmissió de la vivenda habitual per persones en situació de dependència severa o de gran dependència, si es complixen els requisits següents:


a) Que el contribuent tinga la consideració de persona en situació de depen- dencia severa o gran dependència de conformitat amb la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.


b) Que la vivenda transmesa siga la vivenda habitual.


En estos supòsits, s'entén que el contribuent està transmetent la seua vivenda habitual quan la dita edificació constituïsca la seua vivenda habitual en eixe moment o haguera tingut tal consideració fins a qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.


Per sentència judicial, com a víctima d'un accident de tràfic percep de la parell- et condemnada una indemnització per danys personals i els interessos legals abonats en virtut de la dita sentència judicial. Qualificació d'estos interessos en l'IRPF.


Els interessos a què dóna lloc la sentència tenen diferent qualificació, en funció del seu

naturalesa remuneratòria o indemnitzatòria.


Els interessos remuneratoris constituïxen la contraprestació, bé de l'entrega d'un capital que ha de ser reintegrat en el futur, bé de l'ajornament en el pagament, atorga- do pel creditor o pactat per les parts. Estos interessos tributaran en l'impost com a rendiments del capital mobiliari, excepte quan, d'acord amb la Llei de l'IRPF procedisca qualificar-los com a rendiments de l'activitat empresarial o professional.


D'altra banda, els interessos indemnitzatoris tenen com a finalitat rescabalar el creditor pels danys i perjuís derivats de l'incompliment d'una obligació o el retard en el seu correcte compliment, circumstància que concorre en el present cas. Estos in- tereses, a causa del seu caràcter indemnitzatori, no poden qualificar-se com a rendiments del capital mobiliari.


En conseqüència, han de tributar com a guany patrimonial, tributació que procedix en este supòsit.


Una vegada establida la qualificació dels interessos, respecte a la seua possible exempció, procedix aclarir que el caràcter compensatori per la demora -indemnització per dany patrimonial- que els mateixos tenen comporta que no puguen quedar emparats per l'exempció arreplegada en la Llei de l'IRPF relativa a indemnització per danys personals.


IV. 1.3 La base imposable i la base liquidable


La base imposable de l'IRPF és la quantificació de la renda sotmesa a gravamen, i se

compon de la base imposable general i la base imposable de l'estalvi.


La base general es conforma per (i) els rendiments (del treball, determinats rendi- mientos del capital mobiliari, del capital immobiliari, i els procedents de l'exercici d'activitats econòmiques); (ii) els guanys i pèrdues patrimonials no derivades de transmissió d'elements patrimonials (obtenció d'un premi, una pèrdua, etc); i

(iii) la imputació de rendes (com per exemple la derivada de la titularitat de determi- nados immobles que no constituïsquen la vivenda habitual del contribuent)


La base de l'estalvi està composta per (i) la resta de rendiments del capital mobiliari (com a interessos, dividends, segurs, etc); i (ii) els guanys i pèrdues patrimonials derivades de la transmissió d'elements patrimonials (per exemple, de la venda d'un immoble)


Una vegada quantificada la base imposable general, la normativa de l'impost permet apli- car sobre la mateixa, exclusivament i per este orde, una sèrie de reduccions, donant lloc a la base liquidable general. Esta no puga resultar negativa com a conseqüència d'aplicar les mateixes. En conseqüència, s'eximirà de tributar pels esmentats imports a tot contribuent i, en concret, a les persones amb discapacitat:


a) Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: pla- nes de pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial, i primes satisfetes a les assegurances privats que cobrisquen exclusivament el risc de dependència severa o gran dependència.


Igualment, les persones que tinguen amb el contribuent una relació de parentiu en línia directa (per exemple, pare/fill) o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament (per exemple, tio/nebot, germans), o pel seu cònjuge, o per aquelles persones que tingueren el contribuent a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, podran reduir en la seua base imposable les primes satisfetes a estes assegurances privades, amb el límit legalment establit.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacen pri- mes a favor d'un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent no po- drán excedir 8.000 euros anuals.


Com a límit màxim conjunt per a, entre altres, les reduccions abans mencionades, s'aplicarà la menor de les quantitats següents: (i) El 30% de la suma dels rendi- mientos nets del treball i d'activitats econòmiques percebuts individualment en l'exercici; i (ii) 8.000 euros anuals.


A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectius de dependència satisfets per l'empresa.


Preguntes relacionades


Quins requisits han de reunir les assegurances privades de dependència perquè les primes satisfetes reduïsquen la base imposable general de l'IRPF?38


Sense perjuí dels requisits exigits respecte al règim financer, les cosines satis- dates a les assegurances privats que cobrisquen, exclusivament, el risc de dependència severa o de gran dependència podran ser objecte de reducció en la base imposable general de l'IRPF quan complisca els requisits següents:


a) Que cobrisquen els riscos de dependència severa o gran dependència d'acord amb el que disposa la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.


b) El contribuent haurà de ser el prenedor, assegurat i beneficiari.


c) El segur haurà d'oferir obligatòriament una garantia d'interés i utilitzar téc- nicas actuarials.


Donen dret a reducció en la base imposable general de l'impost tant les primes satisfetes pel contribuent com les satisfetes per les persones que tinguen amb el mateix una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, o pel seu cònjuge, o per les persones que tingueren el contribuent a càrrec seu en règim de tutela o acolliment. No obstant això, el conjunt de reduccions practica- dónes per totes les persones que satisfacen cosines a favor d'un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent, no pot excedir 8.000 euros anuals.


b) Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social cons- tituidos a favor de persones amb discapacitat.


Preguntes relacionades


Quin import poden aportar els discapacitats partícips a plans de pensio- nes constituïts a favor dels mateixos, que atorguen dret a reduir la base imposable?


Les aportacions anuals realitzades per les persones amb discapacitat partícips tie- nen com a límit 24.250 euros anuals.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que realitzen apor- taciones a favor d'una mateixa persona amb discapacitat, incloses les de la pròpia persona amb discapacitat, no podrà excedir 24.250 euros anuals


I si no hagueren pogut ser objecte de reducció per insuficiència de quota se

perdrien?


No. Poden reduir-se en els cinc exercicis següents, llevat que excediren del límit

de 24.250 euros abans mencionat.


c) Reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb disca- pacidad.



IV. 1.4. Mínim personal i familiar


El mínim personal i familiar constituïx la part de la base liquidable que, per destinar- s'a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent, no se sotmet a tributació per este impost.


A més del mínim del contribuent (5.550 euros amb caràcter general; augmentat en 1.150 euros anuals quan el contribuent tinga una edat superior a 65 anys; i 1.400 euros anuals addicionals si l'edat és superior a 75 anys), caben aplicar els següents mínims familiars, ja siga per la pròpia persona discapacitada o pels familiars del mateix:


a) Mínim per descendent


Per cada descendent menor de vint-i-cinc anys o amb discapacitat, siga quina siga la seua edat, que convisca amb el contribuent (o estiguen en centres especialitzats) i no tinga rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros:


2.400 euros anuals pel primer descendent.

2.700 euros anuals pel segon descendent.

4.000 euros anuals pel tercer descendent.

4.500 euros anuals pel quart descendent, i següents.


Quan el descendent siga menor de tres anys, els imports anteriors s'incremen- taren en 2.800 euros anuals.


S'assimilen als descendents aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment. Així mateix s'assimilarà a la convivència amb el contribu- yente, la dependència respecte d'este últim.


b) Mínim per ascendent


1.150 euros anuals, per cada ascendent major de 65 anys o amb discapacitat, siga quina siga la seua edat, que convisca amb el contribuent (o estiguen en centres especialitzats en cas de discapacitats) i no tinga rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.


Quan l'ascendent siga major de 75 anys, l'import anterior s'augmentarà en

1.500 euros anuals.


c) Mínim per discapacitat


Ho constituïx la suma del mínim per discapacitat del contribuent i del mínim per

discapacitat d'ascendents i descendents. Del contribuent:

3.000 euros anuals quan siga una persona amb discapacitat; i


9.000 euros anuals quan siga una persona amb discapacitat i acredite un grau igual o superior al 65%.


Este mínim s'augmentarà, en 3.000 euros anuals, en concepte de gastos d'assistència, quan s'acredite necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.


D'ascendents i/o descendents:


3.000 euros anuals per cada ascendent o descendent que siga persona amb dis- capacitat, siga quina siga la seua edat, sempre que complisca els requisits per a l'aplicació del mínim per descendents i ascendents.


9.000 euros anuals, per cada ascendent o descendent (que complisca amb els requi- sitis per a l'aplicació del mínim per descendents i ascendents) que acredite un grau de discapacitat igual o superior al 65%.


Este mínim s'augmentarà, en concepte de gastos d'assistència, en 3.000 euros anual- els per cada ascendent o descendent que acredite necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat igual o superior al 65%.


Preguntes relacionades


Quins requisits s'han de complir per a aplicar el mínim per ascendents?39


Els requisits a complir per a aplicar el mínim per ascendents són els següents:


L'ascendent haurà de tindre més de 65 anys o discapacitat siga quina siga la seua edat.


Que convisca amb el contribuent, almenys, la mitat del període impositiu. S'amb- siderará que conviuen amb el contribuent els ascendents discapacitats que, en depenent, siguen internats en centres especialitzats. En el cas de defunció de l'ascendent durant el període impositiu, serà necessari que estos convisquen amb el contribuent almenys la mitat del període transcorregut entre l'inici del període impositiu i la data de defunció.


Que no tinguen rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.


No procedirà aplicar el mínim si l'ascendent presenta declaració per este impues- to amb rendes superiors a 1.800 euros.


És possible aplicar el mínim per descendents quan es troben discapa- citats i la seua edat és superior a 25 anys?40


Sí. Sempre que els descendents del contribuent siguen discapacitats, existirà de- recho a aplicar el mínim per descendents amb independència de quina siga la seua edat i sempre que es complisquen la resta dels requisits exigits en la normativa.

Quan el contribuent tinga algun descendent internat en centres espècia- lizados pot aplicar el mínim per descendents?41


Es considerarà que conviuen amb el contribuent els descendents que, en depenent, estiguen internats en centres especialitzats. Per tant, si es complixen la resta de requisits exigits en la normativa el contribuent podrà aplicar el mínim per descendents.


IV. 1.5. Deduccions


Deducció estatal: Inversió en vivenda habitual


La Llei de Pressupostos Generals de l'Estat va eliminar, amb efectes 1 de gener de 2013, en la declaració de l'IRPF, la deducció per inversió en vivenda habitual per a les per- sasses amb discapacitat, per la part dels gastos incorreguts en obres i instal·lacions a efectuar en la vivenda habitual, necessàries per a la millora de l'accessibilitat i co- municación sensorial, de manera que es facilitara el desenvolupament digne i adequat de les mateixes.

No obstant això, la derogació de l'esmentada deducció va vindre acompanyada per un règim transitorio42 que permet aplicar la deducció per inversió en vivenda habitual als contribuents que hagueren satisfet quantitats per a la realització d'obres i insta- llis d'adequació de la vivenda habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les esmentades obres o instal·lacions estiguen concloses abans d'1 de gener de 2017.


En tot cas, resultarà necessari que el contribuent haguera practicat la deducció per inversió en vivenda habitual en relació amb les quantitats satisfetes per a l'adquisició o construcció de la dita vivenda en un període impositiu meritat amb anterioritat a 1 de gener de 2013.


Preguntes relacionades


Quines obres són susceptibles de permetre l'aplicació de la deducció per vivien- dóna habitual actualment?


Les obres i instal·lacions d'adequació en la vivenda habitual, inclosos els elemen- tos comuna de l'edifici i els que servisquen de pas necessari entre la finca i la via públi- ca, amb les especialitats següents:


a) Les obres i instal·lacions d'adequació hauran de ser certificades per l'Admi- nistración competent com necessàries per a l'accessibilitat i comunicació sensorial que facilite el desenvolupament digne i adequat de les persones amb discapacitat.


b) Donaran dret a deducció les obres i instal·lacions d'adequació que hagen d'efectuar-se en la vivenda habitual del contribuent, per raó de la discapa- cidad del mateix contribuent o del seu cònjuge o un parent, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat, fins al tercer grau inclusivament, que convisca amb ell.


c) La vivenda ha d'estar ocupada per qualsevol de les persones anteriors a

títol de propietari, arrendatari, subarrendatari o usufructuari.


d) La base màxima d'esta deducció, independentment de la deducció per adquisició de la vivenda habitual, serà de 12.080 euros anuals.


e) El Percentatge de deducció serà el 10%.


f) S'entendrà com a circumstància que necessàriament exigix el canvi de vivien- dóna quan l'anterior resulte inadequada en raó a la discapacitat.


g) Tractant-se d'obres de modificació dels elements comuns de l'edifici que servisquen de pas necessari entre la finca urbana i la via pública, així com les necessàries per a l'aplicació de dispositius electrònics que servisquen per a superar barreres de comunicació sensorial o de promoció de la seua seguretat, podran aplicar esta deducció a més del contribuent a què es referix la lletra

b) anterior, els contribuents que siguen copropietaris de l'immoble en què es trobe la vivenda.


Quina és la base de deducció per obres i instal·lacions d'adequació de la vivenda habitual per raons de discapacitat? Té límit?43


La Base de la deducció està constituïda per l'import satisfet pel contribuent en l'exercici en concepte d'obres i instal·lacions d'adequació de la vivenda per raons de discapacitat.


Límit de la deducció: l'import màxim de la inversió amb dret a deducció està establit en 12.080 euros anuals, sense que l'eventual excés de les quantitats invertides sobre el dit import puga traslladar-se a exercicis futurs.


Este límit és independent de l'establit per a la deducció per inversió en la vivenda habitual.


En tot cas serà necessari haver satisfet quantitats per a la realització de les obres i instal·lacions amb anterioritat a 1 de gener de 2013.


Quins són els Percentatges de deducció aplicables per obres i instal·lacions

d'adequació de la vivenda habitual per raons de minusvalidesa?44


Els Percentatges de deducció estan desglossats en dos parts: Tram estatal: El Percentatge de deducció serà el 10%


Tram autonòmic: Cada Comunitat Autònoma podrà fixar els seus propis percentatges.


No obstant quan no s'hagueren aprovat s'aplicarà el percentatge del 10%.


Hi ha possibilitat d'aplicar la deducció per inversió en la vivenda habitual en el cas d'haver realitzat obres o instal·lacions d'adequació de la vivenda habitual de persones amb discapacitat?


Si. Transitòriament hi ha la dita possibilitat si es complixen els requisits següents:


a) Si s'han satisfet quantitats per a tal fi abans de l'1 de gener de 2013;

b) Si les obres o instal·lacions conclouen abans de l'1 de gener de 2017; i

c) Si s'ha presentat la declaració de l'IRPF en un exercici anterior a 2013, practicant-se la dita deducció.


Quina és la deducció per obres i instal·lacions d'adequació en la vivenda habitual per raó de discapacitat per a aquells contribuents que amb an- terioridad a 1.1.2013 hagueren ja satisfet quantitats per a la realització de les dites obres?


En aquells casos en què el contribuent haguera satisfet quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de la seua vivenda habitual amb davant de- rioridad a 1.1.2013, tindran com a base màxima de deducció 12.080 euros anuals.


No obstant això, les obres o instal·lacions hauran d'estar concloses abans del 1.1.2017.


Esta deducció és compatible i independent de la deducció per inversió en vivien- dóna habitual, per la qual cosa si es complixen els requisits previstos per a tindre dret a la seua aplicació, podrà deduir-se per ambdós conceptes amb els límits establits en cada una d'elles.


Es pot aplicar la deducció per les obres de millora en un ascensor o rampa ja existents en l'edifici?


Si l'edifici ja està dotat d'ascensor o rampa i les obres s'efectuen per a adaptar-ho a la normativa vigent, per a millorar la seua seguretat, o per a adequar-ho a les necessitats de persones amb discapacitat (per exemple, ampliant-ho quan siga possible en el cas de l'ascensor, o disminuint el pendent en el cas de rampes), també es consideraria dins de l'àmbit objectiu de la deducció.


Si l'actuació és merament estètica no entraria en l'àmbit de la deducció.


Deduccions autonòmiques: Comunitat Valenciana


Els contribuents discapacitats podran aplicar les següents deduccions autonó- miques en la seua declaració de l'IRPF:


a) Deducció de 179 euros per contribuent discapacitat amb un grau de minusva- embolica major o igual del 33% i d'edat igual o superior a 65 anys, sempre que no perceba algun altre tipus de prestació per invalidesa o per envelliment que es trobe exempta per la norma estatal de l'IRPF, i que la suma de la base liquidable i de l'estalvi no supere els 25.000 euros en tributació individual o 40.000 en tributació conjunta


La determinació de les circumstàncies personals que hagen de tindre's en compte als efectes d'esta deducció es realitzarà atenent a la situació existent en la data del meritació de l'impost.


b) Deducció del 5% de les quantitats satisfetes durant el període impositiu (que- donen exceptuats els interessos), per l'adquisició de la vivenda que constituïsca o vaja a constituir la residència habitual del discapacitat, per contribuents amb discapaci- doneu física o sensorial, de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica, igual o superior al 33%, i la base imposable general i del de la qual estalvi de l'IRPF no siga superior a dos vegades l'IPREM del període impositiu corresponent.


Esta última deducció és compatible amb la deducció del 5% de les quantitats satis- dates, a excepció dels interessos, per adquisició de primera vivenda habitual per jóvens d'edat igual o inferior a 35 anys, sempre que la suma de la base imposable general i de l'estalvi del contribuent no supere dos vegades l'IPREM corresponent a l'esmentat període.


c) Deducció de les quantitats satisfetes en el període impositiu per arrendament de la vivenda habitual, per persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica, amb grau igual o superior al 33%:


20%, amb el límit de 612 euros.


25%, amb el límit de 765 euros, si l'arrendatari té una edat igual o menor

de 35 anys.


Preguntes relacionades


La norma exigix el compliment de requisits addicionals per a tindre dret a

esta deducció per arrendament?


Sí. Serien els següents:


a) Que es tracte d'arrendament de vivenda habitual del contribuent, ocupada efectivament pel mateix, amb data contracte posterior a 23 d'abril de 1998 amb duració igual o superior a l'any;


b) Que s'haja constituït amb la fiança davant de la Generalitat;


c) Que, almenys, durant la mitat del període impositiu ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar gaudi, en propietat o per dret real d'ús o gaudi, d'una vivenda a menys de 100 quilòmetres de la vivenda arrendada;


d) Que el contribuent no tinga dret a cap deducció per inversió en vaig veure- vienda habitual, excepte la corresponent a les quantitats en comptes vivendes


e) Que la base liquidable de l'IRPF no siga superior a 25.000 euros en el cas de tributació individual o 40.000 en el cas de la conjunta.


Quant es poden deduir dos persones per este concepte que tinguen (ambdós) dret a este benefici? Què ocorre si l'arrendament està en vigor només part de l'exercici?


En el cas que dos o més persones tinguen dret a esta deducció, es prorrateja-

ra l'import del benefici entre totes elles.


En el cas que l'arrendament estiga vigent durant una part de l'exercici, es prorratejarà el límit de la deducció entre el nombre de dies en què estiga vigent el mateix, i en que es complisquen les circumstàncies personals requerides.


IV. 1.6. Altres


A pesar que, com hem anticipat, no s'arreplega en este apartat la fiscalitat ge- neral relativa a les persones físiques, volem referir-nos ací a algunes mesures d'aplicació general que poden tindre especial rellevància en el cas de contribuents discapacitats:


a) Els contribuents de l'IRPF tindran dret a deduir de la quota inicialment a pagar per este impost el resultat d'aplicar a la Base de la deducció correspon- dent al conjunt de donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció (aportacions a activitats prioritàries de mecenazgo47), la següent escala (a partir de l'1 de gener de 2016):



Base de deducción Importe

hasta

Porcentaje de deducción

150 euros

75

Resto base de deducción

30


Si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'hagueren realitzat do- natius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d'ells, al de l'exercici anterior, el Percentatge de deducció aplicable a la Base de la deducció en favor d'eixa mateixa entitat, que excedisca de 150 euros, serà el 35%.


Transitòriament, durant l'exercici 2015, els percentatges aplicables seran els si- guientes: 50 en compte del 75%; el 27,5 en compte del 30%; i en cas de recurrència, el 32,5 en compte del 35%.


La base de deducció no podrà excedir el 15% de la base liquidable.


b) Estaran exemptes de l'IRPF els guanys patrimonials i les rendes positives que es posen de manifest en seu del donant en ocasió dels donatius, donacions i aportacions abans mencionats a entitats sense ànim de lucre


Preguntes relacionades


Quina és la base de les deduccions per donatius, donacions i aportacions realitzats a favor, entre altres, de les entitats sense ànim de lucre?


Centrant-nos en els casos més habituals, diners i immobles:


a) En els donatius dineraris, el seu import.


b) En els donatius o donacions de béns o drets, el valor comptable que tingueren en el moment de la transmissió i, a falta d'això, el valor determinat d'acord amb les normes de l'Impost sobre el Patrimoni.


El valor així determinat tindrà com a límit màxim el valor normal en el mercat del

bé o dret transmés en el moment de la seua transmissió.


Com es justifiquen els donatius, donacions i aportacions deduïbles?


L'efectivitat dels donatius, donacions i aportacions deduïbles es justificarà per mitjà de certificació expedida per l'entitat beneficiària.


L'entitat beneficiària haurà de remetre a l'Administració tributària la informació sobre les certificacions expedides, indicant, almenys, la informació següent:


a) El número d'identificació fiscal i les dades d'identificació personal del do- nante i de l'entitat donatària.


b) Menció expressa de què l'entitat donatària es troba inclosa en la norma- tiva de entitats sense ànim de lucre.


c) Data i import del donatiu quan este siga dinerari.


d) Document públic o un altre document autèntic que acredite l'entrega del bé donat quan no es tracte de donatius en diners.


e) Destinació que l'entitat donatària donarà a l'objecte donat en el compliment de

la seua finalitat específica.


f) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació, sense perjuí de ho és- tablecido en les normes imperatives civils que regulen la revocació de dóna- ciones.


UNITAT FAMILIAR


Qui formen la Unitat familiar?


1. La integrada pels cònjuges no separats legalment, i si els haguera:


a) els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquen independents d'estos.


b) els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.


2. En els casos de separació legal o quan no existira vincle matrimonial, la for- mada pel pare o la mare i tots els fills que convisquen amb un o altre i complisquen els requisits de l'apartat anterior.


Ningú podrà formar part de dos unitats familiars al mateix temps.


La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent a la situació existent a 31 de desembre de cada any.

Preguntes relacionades


En relació a la modalitat de tributació conjunta És necessària la incapaci- tación judicial del fill discapacitat, major d'edat, amb grau de minusvalidesa superior al 65%, per a poder realitzar la tributació conjunta?


Si. Perquè els fills majors d'edat puguen formar part de la unitat familiar és necessari que estiguen incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.


La incapacitació es regula en els articles 199 i següents del Codi Civil. En amb- creto, en l'article 200 es disposa que són causes d'incapacitació les enfermeda- dónes o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedisquen a les persones governar-se per si mateixes.


Precisament, eixa falta de governabilitat que patix la persona, motiva que a efectes fiscals, el legislador haja considerat oportú entendre que la dita persona puga ser equiparada o tractada com una persona menor d'edat i, per tant, en benefici d'ella i de la pròpia família que la sustenta, puga ser incorporada en una de les modalitats d'unitat familiar, amb els efectes que d'això es deriven, és a dir, en el present cas de poder optar si és el cas per la tributació conjunta.


Un contribuent sosté els gastos de sa mare (78 anys), incapacitada per sentència judicial. Els gastos que assumix són els referents al lloguer de vivien- dóna, pagament a la persona que li atén, menjar, etc., que suposen al mes sobre 600 euros. Pot la mare formar part de la seua unitat familiar?


No. D'acord amb la configuració de la unitat familiar que figura en la normativa de l'IRPF, únicament es contemplen com a unitats familiars d'una banda, les formades pels cònjuges no separats legalment i, si els haguera amb els fills segons deter- minades circumstàncies i, d'altra banda, en els casos de separació legal, o quan no existira vincle matrimonial, la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquen amb un o altre, també davall determinades circumstàncies.


Si en la unitat familiar hi ha diversos treballadors en actiu discapacitats, amb diferent grau de discapacitat com es determina en tributació conjunta l'import de l'augment dels gastos per rendiments del treball com treballat- cap actius discapacitats?50


En la tributació conjunta l'import de l'increment en els gastos és únic, amb inde- litispendència del nombre de treballadors en actiu que siguen discapacitats.


Si haguera diversos i el grau de discapacitat fora diferent, s'aplicarà l'increment que corresponga al major grau de discapacitat.

IV. 2. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI


El Impost sobre el Patrimoni (IP) és un tribut de caràcter directe i naturalesa per- sónal que grava el patrimoni net de les persones físiques a 31 de desembre de cada any, estant constituït el mateix pel conjunt de béns i drets de contingut econòmic de que siga titular, amb deducció de les càrregues i gravàmens que dismi- nuyan el seu valor, així com dels deutes i obligacions personals de què haja de respondre.


És un impost de declaració individual, sense que càpia l'opció de declarar conjun- tamente com en l'IRPF. S'aplica en tot el territori espanyol i el seu rendiment està cedit a les comunitats autònomes.


A la persona física contribuent per este impost, que tinga la seua residència en terri- tori espanyol, se li exigirà el mateix per la totalitat del seu patrimoni net, amb inde- litispendència del lloc on es troben situats els béns o puguen exercitar-se els drets.


Preguntes relacionades


Com es quantifica la base imposable d'este impost?


S'ha de procedir a valorar el patrimoni net, titularitat de la persona física, a 31 de

desembre, d'acord amb la normativa reguladora de l'impost51.


Per un costat es valoren els seus actius, com per exemple els immobles, saldos de comptes bancaris, valors, segurs, parament domèstic, etc.; i un altre costat les càrregues, gravàmens, deutes i obligacions. La diferència constituïx la base imposable de l'impost.


Hi ha algun mínim exempt, és a dir, susceptible de minorar la base imposable de l'impost i, en conseqüència, no tributar pel mateix?


Sí. La normativa estatal de l'IP preveu un mínim exempt no tributable de 700.000 euros, que venia assumint la normativa autonòmica valenciana fins al 31 de desembre de 2015.


A partir de l'1 de desembre de 2016, el dit límit es minora fins als 600.000 euros per als contribuents per obligació personal que residisquen habitualment a la Comunitat Valenciana.


No obstant això, per a contribuents amb discapacitat psíquica, amb un grau de minus- vàlua igual o superior al 33%, i per a contribuents amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, l'import del mínim exempt s'eleva a 1.000.000 euros.

IV.3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT


L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un tribut de caràcter indirecte que recau sobre el consum i grava (i) les entregues de béns i prestacions de servicis realitza- dónes per empresaris o professionals; (ii) les adquisicions intracomunitàries de béns; i (iii) les importacions de béns, en la forma i condicions previstes en la Llei de l'IVA52.


L'àmbit espacial d'aplicació del mateix és tot territori espanyol a excepció de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.


Té l'IVA en compte els fins o resultats perseguits per l'activitat em- presarial o professional?


No. La subjecció a l'impost es produïx amb independència dels fins o resultats perseguits en l'activitat empresarial o professional o en cada operació en particu- llar, per molt lloables que pogueren considerar-se. L'IVA ha d'analitzar-se des del punt de vist del que transmet el bé o presta el servici, no des del punt de vista del destinatari del mateix.


IV.3.1 Exempcions


El que una operació es trobe no subjecta, o subjecta i exempta de l'IVA significa que l'empresari o professional que la realitza no repercutirà l'IVA sobre aquella, la qual cosa el seu- posarà un estalvi impositiu per al consumidor final, situació en què habitualment es troba la persona discapacitada.


Estan exemptes de l'IVA, entre altres, les activitats següents:


a) Els servicis d'hospitalització, assistència sanitària i servicis relacionats direc- tamente amb les mateixes prestats per entitats de Dret públic o entitats o establiments privats en règim de preus autoritzats o comunicats.



Preguntes relacionades


Què s'entén per servicis directament relacionats amb dels d'hospita- lización i assistència sanitària?


Els servicis d'alimentació, allotjament, quiròfan, subministrament de medicaments i material sanitari i altres d'anàlegs prestats per clíniques, laboratoris, sanatoris i la resta d'establiments d'hospitalització i Assistència sanitària.


Quines operacions queden excloses d'esta exempció?


L'exempció no s'estén a les operacions següents:


a) L'entrega de medicaments per a ser consumits fora dels establiments abans mencionats.


b) Els servicis d'alimentació i allotjament prestats a persones diferents dels destinataris dels servicis d'hospitalització i assistència sanitària i dels seus acompanyants.


c) Els servicis veterinaris.


d) Els arrendaments de béns efectuats per les entitats abans mencionades.


b)L'assistènciaa persones físiques per professionals metges o sanitaris, siga quina siga la persona destinatària dels dits servicis ( podenexistir teràpies que no estiguen considerades dins d'esta exempció per no referir-se a diagnòstic, prevenció i tractament de malalties )Preguntes.


relacionades


Als efectes de l'IVA qui tindran la condició de professionals metges o

sanitaris?


Els considerats com a tals en l'ordenament jurídic i els psicòlegs, logopedes i òptics, diplomats en centres oficials o reconeguts per l'Administració.


Són professions sanitàries, titulades i regulades, aquelles la formació de les quals pre-gradua- dóna o especialitzada es dirigix específica i fonamentalment a dotar als interessats dels coneixements, habilitats i actituds pròpies de l'atenció de salut, i que estan organitzades en col·legis professionals oficialment reconeguts pels poders públics, d'acord amb el que preveu la normativa específicament aplicable.


Les professions sanitàries s'estructuren en els grups següents:


De nivell Llicenciat: les professions per a l'exercici de les quals habiliten els títols de Llicència- do en Medicina, en Farmàcia, en Odontologia i en Veterinària i els títols oficials d'especialista en Ciències de la Salut per a Llicenciats54.


De nivell Diplomat: les professions per a l'exercici de les quals habiliten els títols de Diploma- do en Infermeria, en Fisioteràpia, en Teràpia Ocupacional, en Podologia, en Òptica i Optometria, en Logopèdia i en Nutrició Humana i Dietètica i els títols oficials d'especialista en Ciències de la Salut per a tals Diplomats.


Quines operacions estaran exemptes?


Les prestacions d'assistència mèdica, quirúrgica i sanitària, únicament i exclusivament relatives al diagnòstic, prevenció i tractament de malalties, inclús les d'aná- lisis clíniques i exploracions radiològiques, prestats materialment per professionals metges o sanitaris segons l'ordenament jurídic, encara que dites professionals ac- túen per mitjà d'una societat mercantil i, esta, al seu torn, facture els dits servicis al destinatari dels mateixos.


Estan exempts de l'IVA els servicis prestats per llicenciats en psicologia, pedagogia i logopèdia?


Els psicòlegs i logopedes estan considerats com professional metge o sanitari, per la qual cosa si presten servicis a persones físiques, consistents en assistència mèdica, quirúrgica o sanitària relatives al diagnòstic, prevenció o tractament d'enfermeda- dónes, estos servicis estarien exempts. Els pedagogs no són considerats profesiona- els metges o sanitaris pel que els seus servicis no estarien exempts.


Per tant, estaran exempts: (i) els servicis prestats per llicenciats en filosofia i ciències de l'educació, secció de psicologia, especialitat de psicologia clínica, que consistisquen en l'estudi de la psiquis o en el diagnòstic, prevenció o curació de les seues alteracions; i (ii) els servicis de reeducació de la veu i formes d'expressió prestats a persones que no saben parlar (logopèdia i foniatria) quan el prestador estiga habilitat per al diagnòstic i tractament.


Estan exempts de l'IVA els servicis que presta un psicòleg en un centre do- cente i que consistixen en l'orientació en matèries escolars i atenció als pares i alumnes?56


En principi seran servicis subjectes i no exempts de l'impost.


L'exempció prevista per als servicis d'assistència sanitària no serà aplicable si no són servicis relatius al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties, no tenint tal consideració els servicis d'assessorament i orientació (psicologia és- colar).


L'exempció prevista per als servicis d'ensenyança no serà aplicable si no es tracta d'impartició de classes que versen sobre matèries incloses en plans d'estudi de qualsevol dels nivells i graus del sistema educatiu espanyol.


c) Les entregues de sang, plasma sanguini i la resta de fluids, teixits i altres elemen- tos del cos humà efectuades per a fins mèdics o d'investigació o per al seu processament amb idèntics fins.

d) Els servicis d'estomatòlegs, odontòlegs, mecànics dentistes i protètics donen- tals, i l'entrega, reparació i col·locació de pròtesis dentals i ortopèdies maxil·lars realitzades pels mateixos, siga quina siga la persona al càrrec de la qual es realitzen les dites operacions.


Preguntes relacionades


Estan exemptes les prestacions de servicis, reparació i col·locació de prot- sis dentals? 57


Estan exemptes les prestacions de servicis i les entregues, reparació i col·locació de pròtesis dentals i ortopèdies maxil·lars realitzades per estomatòlegs, odontòlegs, mecànics dentistes i protètics dentals que, sent persones físiques o jurídiques, estiguen facultats per a realitzar les operacions indicades en el desenrotllament de les seues cap- pectivas professions


e) Les entregues de béns i prestacions de servicis que, per al compliment dels seus fins específics, realitze la Seguretat Social, directament o a través de les seues entitats gestores o col·laboradores. L'exempció no s'estén a les entregues de medicaments o de material sanitari realitzades per compte de la Seguretat Social.


Preguntes relacionades


Sempre serà aplicable esta exempció?


No. Només en els casos en què els que realitzen tals operacions no perceben contra- prestació alguna dels adquirents dels béns o dels destinataris dels servi- cios, diferent de les cotitzacions efectuades a la Seguretat Social.


f) Entre altres, els següents servicis d'assistència social prestats per entitats de Dret públic o entitats o establiments privats de caràcter social:

- Protecció de la infància i de la joventut.

- Assistència a la tercera edat.

- Educació especial i assistència a persones amb minusvalideses.

- Assistència a persones amb càrregues familiars no compartides.

- Acció social comunitària i familiar.


Preguntes relacionades


Què s'entén per activitats de protecció de la infància i de la joventut?


Les de rehabilitació i formació de xiquets i jóvens, la d'assistència a lactants, la custòdia i atenció a xiquets, la realització de cursos, excursions, campaments o viatges infantils i juvenils i altres d'anàlogues prestades en favor de persones menors de vint-i-cinc anys d'edat.


Què s'inclou en esta exempció?


La prestació dels servicis d'alimentació, allotjament o transport accessoris dels anteriors prestats pels esmentats establiments o entitats, amb mitjans propis o aliens.


Està exempta l'ensenyança de signes impartida per una Federació de sords? 58


Estos servicis tenen el caràcter d'assistència social al tractar-se d'educació especial de persones amb discapacitat.


Per tant, estan exempts sempre que l'entitat que els presta siga una entitat de dret públic o una entitat o establiment privat de caràcter social, inclús si són efectuades a canvi d'una quota addicional a l'exigida per la seua consideració de socis de l'associació.

Si no es compliren els requisits per a aplicar l'exempció, els servicis esmentats tributarien al tipus reduït de l'IVA.


Quan estan exemptes els servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i nit i atenció residencial?


Les prestacions de servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i nit i atenció residencial, efectuades per a persones en situació de dependència (ancians i persones amb discapacitat física o psíquica) tenen la consideració de prestacions de caràcter social.


Estan subjectes però exemptes de l'IVA les prestacions de servicis de teleassistència i ajuda a domicili efectuades per una entitat o establiment privat de caràcter social d'acord amb el que preveu la normativa de l'IVA.


Estan subjectes i no exemptes de l'IVA les prestacions de servicis de teleassistència i ajuda a domicili efectuades per empresaris o professionals que no tinguen la consi- deración d'establiments privats de caràcter social.


Les prestacions de servicis de teleassistència i ajuda a domicili efectuades per empresaris o professionals que no tinguen la consideració d'establiments priva- dos de caràcter social, a les que no siga aplicable el tipus del 4%, tributaran per l'IVA al tipus del 10%


Estan exemptes les prestacions de servicis d'assistència social efectuades per assistents socials, persones físiques? 61


Les exempcions relatives als servicis d'assistència social regulades en la normativa de l'IVA62 s'apliquen als que complisquen una sèrie de requisits (no tindre finalitat lucrativa; els càrrecs de president, patró o representant legal hauran de ser gratuïts; i els socis, cònjuges o parents consanguinis fins al segon grau no podran ser destinataris principals de les operacions ni gaudir de condicions especials en la prestació del servici), no havent-hi cap raó perquè una persona física que complisca tots i cada un dels requisits, en especial el requisit de no tindre finalitat lucrativa, puga tindre esta consideració.


g)L'educacióde la infància i de la joventut, la guarda i custòdia de xiquets l'enseñanza escolar-, universitària i de postgraduats, l'ensenyament d'idiomes i la forma ción i- reciclatge professional, realitzades per Entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici de les dites activitats.


Preguntes relacionades


Estan exempts els servicis de monitors escolars prestats en centres do- centes per una entitat mercantil diferent del propi centre?63


Des de l'1 de gener de 2015, estaran exempts de l'IVA, els servicis d'atenció, suport i vigilància prestats per monitors a xiquets en els centres docents durant l'horari de menjador escolar i recreació anterior i posterior al menjar, així com en horari ex- traescolar anterior al començament de les classes i una vegada finalitzades les mateixes, en les aules del centre docent.


Estos servicis d'atenció de xiquets es restringixen als mencionats anteriorment, no sent extensiu als servicis d'atenció de xiquets en el transport escolar, perio- dos vacacionals, excursions o campaments fora del centre docent.


h) Els servicis prestats a persones físiques que practiquen l'esport o l'educació física, sempre que siguen prestats per les següents persones o entitats:


- Entitats de dret públic.

- Federacions esportives.

- Comité Olímpic Espanyol.

- Comité Paralímpic Espanyol.

- Entitats o establiments esportius privats de caràcter social.


i) El transport de malalts o ferits en ambulàncies o vehicles especialment

adaptats per a això.


j) Les cessions de personal realitzades en el compliment dels seus fins per entitats religioses inscrites en el Registre corresponent del Ministeri de Justícia, per al desenrotllament de les activitats següents:


Hospitalització, assistència sanitària, i la resta de directament relacionades amb les mateixes.

Les d'assistència social, abans mencionades.

Educació, ensenyança, formació i reciclatge professional.


IV.3.2 Tipus de gravamen


L'adquisició de determinats productes i servicis té especial rellevància per als discapacitats, per la qual cosa l'aplicació del tipus reduït i súper reduït en l'IVA suposaria un estalvi fiscal a considerar.


Actualment els tipus de gravamen vigents a Espanya són tres. El general, el 21%, el reduït, el 10%, i el súper reduït, el 4%.


TIPUS REDUÏT (10%)


a) Entregues, adquisicions intracomunitaris i importacions de determinats

productes farmacèutics susceptibles d'ús directe pel consumidor final.


Preguntes relacionades


A què entregues de productes farmacèutics se'ls aplica el tipus del 10%?


A aquells productes farmacèutics que complisquen els requisits següents:


1º Que es tracte de productes que es troben inclosos en la categoria 30 de la No- menclatura Combinada. Als efectes de determinar si un determinat producte s'inclou en la dita categoria, qualsevol persona interessada podrà sol·licitar al Departament de Duanes i Impostos Especials informació aranzelària vinculant (IAV) a través del formulari disponible en la seu electrònica de l'AEAT, podent també obtindre's informació sobre la classificació d'una mercaderia en la Nomenclatura Combinada en la pàgina web www.aeat.es


2º Que es tracte de productes que no siguen medicaments.


3º Que es tracte de productes la del qual entrega, adquisició o importació no estiga exempta de l'impost (per exemple, la sang humana inclosa en la partida 30.02).


4t Que siguen susceptibles d'ús directe pel consumidor final, la qual cosa implica que, amb independència de la persona que adquirisca el producte (pacient consumidor final o una altra persona, com per exemple, un professional sanitari o un hospital), pels seus carac- terísticas objectives, en el moment de l'entrega, adquisició o importació puga ser susceptible d'aplicació directa sobre un pacient consumidor final (s'exclou, per exemple, als desfets farmacèutics, que s'inclouen en la partida 30.06). La dita aplicació directa s'entén amb independència que el producte romanga o no en el pacient.


b) Entregues, adquisicions intracomunitaris i importacions d'equips mèdics, aparells i la resta d'instrumental que per les seues característiques objectives estiguen dissenyats per a alleujar o tractar deficiències, per a ús personal i exclusiu de persones que tingues deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials. No s'inclouen els accés- rius, recanvis i peces de reposat d'estos béns.



Preguntes relacionades


Quins són eixos equips mèdics, aparells i instrumental a què s'aplica

el tipus del 10%?


Als equips mèdics, aparells i la resta d'instrumental, que per les seues característiques ob- jetivas, estiguen dissenyats per a alleujar o tractar deficiències, per a ús personal i exclusiu de persones que tinguen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, i no se'ls aplique el tipus del 4%, no incloent-se els accessoris, recanvis i peces de reposat de dites béns.


En concret:


Les ulleres, lents de contacte graduades i els productes necessaris per al seu ús, cui- dau i manteniment.


Dispositius de punció, dispositius de lectura automàtica del nivell de glucosa, dispo- sitivos d'administració d'insulina i la resta d'aparells per a l'autocontrol i tractament de la diabetis.


Dispositius per a l'autocontrol dels cossos cetónicos i de la coagulació sanguí- nea i altres dispositius d'autocontrol i tractament de malalties discapacitantes com els sistemes d'infusió de morfina i medicaments oncològics.


Bosses d'arreplega d'orina, absorbents d'incontinència i altres sistemes per a incàs- tinencia urinària i fecal, inclosos els sistemes d'irrigació.


Pròtesi, ortesi, ortoprótesis i implants quirúrgics, i en particular els previstos en la cartera de servicis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seua actualització, incloent-hi els seus components i accessoris.


Les cànules de traqueotomia laringectomia.


Cadires terapèutiques i de rodes, així com els coixins antiescares i arnesos per a l'ús de les mateixes, crosses, caminadors i grues per a mobilitzar persones amb discapacitat.


Plataformes elevadores, ascensors per a cadires de rodes, adaptadors de cadires en

escales, rampes portàtils i barres autoportants per a incorporar-se per si mateix.


Aparells i la resta d'instrumental destinat a la reducció de lesions o malformacions internes, com suspensors i enamores de compressió per a varius.


Dispositius de tractament de diàlisi domiciliària i tractament respiratoris.


Els equips mèdics, aparells i la resta d'instrumentals, destinats a compensar un defecte o una incapacitat, que estiguen dissenyats per a ús personal i exclusiu de per- sasses amb deficiència visual i auditiva.


Els següents productes de suport que estiguen dissenyats per a ús personal i exclusiu de persones amb deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial:


Productes de suport per a vestir-se i desvestir-se: calçadors i tirabotes amb mànecs especials per a poder arribar al sòl, perxes, ganxos i varetes per a subjectar la roba en una posició fixa.


Productes de suport per a funcions de neteja: alces, reposabraços i respatlers per al vàter.


Productes de suport per a llavar-se, banyar-se i dutxar-se: raspalls i esponges amb mànecs especials, cadires per a bany o dutxa, taules de banyera, tamborets, productes de suport per a reduir la longitud o profunditat de la banyera, barres i agafadors de suport.


Productes de suport per a possibilitar l'ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, com a ratolins per moviments cefàlics o oculars, teclats d'alt contrast, polsadors de parpelleig, programari per a possibilitar l'escriptura i el maneig del dispositiu a persones amb discapacitat motórica severa a través de la veu.


Productes de suport i dispositius que possibiliten a persones amb discapacitat mo- tórica agafar, accionar, aconseguir objectes: pinces llargues d'agafe i adaptadors d'agafe.


Estimuladors funcionals.


L'adquisició d'un llit geriàtric per a una persona amb minusvalidesa a què

tipus d'IVA tributa?


L'Annex Octau de la Llei de l'IVA assenyala que el tipus del 10% resulta aplicable a l'adquisició d'una sèrie de productes, com:


Cadires terapèutiques i de rodes, així com els coixins antiescares i arnesos per a l'ús

de les mateixes, crosses, caminadors i grues per a mobilitzar persones amb discapacitat.”


En este precepte s'inclouen els productes a què es referix el mateix, sense que s'exigisca l'existència d'una discapacitat, sempre que per les seues característiques objectives estiguen dissenyats per a ús personal i exclusiu de persones que tinguen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, amb independència de la finalitat concreta a què es destinen.


En conseqüència, no procedirà l'aplicació del tipus reduït a un altre tipus de material, diferents dels que es mencionen en el precepte com a matalafs i llits, tributaran al tipus del 21% el llit geriàtric.


Als efectes de l'aplicació del tipus reduït del 10%, quins tipus de pròtesi i im- insubordinacions quirúrgiques s'entenen compresos en l'Annex octau de la LIVA?65


S'inclouen dins de la relació tots els productes considerats com a pròtesi, ortesi, ortoprótesis i implants quirúrgics, estiguen o no inclosos en el la normativa66 que establix la cartera de servicis comuns del Sistema Nacional de Salut sempre que, per les seues característiques objectives estiguen dissenyats per a ús personal i exclusi- vo de persones que tinguen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, amb independència de la finalitat concreta que puga donar-se als mateixos, com per exemple, les pròtesis, ortesi i implants que s'utilitzen en el camp dental, les lents intraoculars tóricas i multifocales o les pròtesis mamàries.


L'aplicació del tipus impositiu reduït del 10% s'estén als components i ac- cesorios de les pròtesis, ortesi, ortoprótesis i implants quirúrgics, ja s'entreguen de forma conjunta o separada a la pròtesi.


A quin tipus tributen les plataformes elevadores o els ascensors per a cadires de rodes? I els ascensors aptes únicament per a persones amb discapacitat?


Tributen al 10% les plataformes elevadores, ancoratges de cadires de rodes i rampes per a accés als vehicles, ascensors per a cadires de rodes, adaptadors de cadires en escales, rampes portàtils i barres autoportants per a incorporar-se per si mateix, per la qual cosa tributen al tipus del 10%.


L'aplicació del tipus reduït exclusivament recau sobre els ascensors aptes per a cadires de rodes, mentres que tributen al tipus general del 21 % els ascensors aptes únicament per a l'ús de persones amb discapacitat


TIPUS SÚPER REDUÏT (4%)


a) Entregues, adquisicions intracomunitaris i importacions de medicaments d'ús

humà, formes galèniques, fórmules magistrals i preparats oficinals.


Preguntes relacionades


Què s'entén per medicaments d'ús humà, formes galèniques, fórmules magistrals i preparats oficinals, als efectes d'aplicar el tipus del 4%?


Medicament d'ús humà: tota substància o combinació de substàncies que es presente com a posseïdora de propietats per al tractament o prevenció d'enfer- medades en sers humans o que puga usar-se en sers humans o administrar-se a sers humans a fi de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques exercint una acció farmacològica, immunològica o metabòlica, o d'establir un diagnòstic metge.


Forma galènica o farmacèutica: la disposició a què s'adapten els principis actius i excipients per a constituir un medicament. Es definix per la combinació de la forma en què el producte farmacèutic és presentat pel fabricant i la forma en què és administrada.


Fórmula magistral: el medicament destinat a un pacient individualitzat, preparat per un farmacèutic, o davall la seua direcció, per a omplir expressament una pres- cripción facultativa detallada dels principis actius que inclou, segons les normes de correcta elaboració i control de qualitat establides a este efecte, dispensat en oficina de farmàcia o servici farmacèutic i amb la deguda informació a l'usuari.


En el règim de determinació del rendiment net d'estimació directa, és a dir ingressos menys gastos, tenen la consideració de gasto deduïble les cosines de segu- ros de malaltia satisfetes pel contribuent en la part que corresponent a la seua pròpia cobertura i a la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquen amb ell, amb el límit màxim de 500 euros per cada una de les persones abans assenyalades o de 1.500 euros per cada una d'elles amb discapacitat.


b) Entregues, adquisicions intracomunitaris i importacions de vehicles para per- sasses amb mobilitat reducida68 i les cadires de rodes per a ús exclusiu de persones amb discapacitat. Els vehicles destinats a ser utilitzats com a interlocutòria taxis o interlocutòria el teu- rismos especials per al transport de persones amb discapacitat en cadira de rodes, directament o prèvia la seua adaptació, així com els vehicles de motor que, prèvia adaptació o no, hagen de transportar habitualment persones amb discapacitat en cadires de rodes o amb mobilitat reduïda, amb independència de qui siga el conduc- tor dels mateixos. L'aplicació del tipus reduït en estos casos requerirà el previ reconeixement del dret de l'adquirent, que haurà de justificar la destinació del vehicle


Preguntes relacionades


Quins són els requisits per a aplicar el tipus del 4% als autotaxis destinats

al transport de persones amb discapacitat en cadira de rodes?


El tipus del 4% és aplicable als vehicles adquirits per a ser utilitzats com a interlocutòria- taxis o autoturismes especials per al transport de persones amb discapacitat en cadires de rodes, directament o prèvia adaptació. A estos efectes, la normativa que regula els servicis urbans i interurbans de transports lleugers, definix els autoel teu- rismos com a vehicles que presten servicis dins o fora dels nuclis urbans, sense comptador o taxímetre. No es tracta de que el vehicle es destine exclusivament al transport de les persones indicades sinó que, per les seues característiques objectives, puga destinar-se a la dita finalitat, encara que a més, s'utilitze per al transport d'un altre tipus.


Quins són els vehicles destinats a ser utilitzats com a autotaxis o interlocutòria- turismes especials per al transport de persones amb discapacitat en cadira de rodes?


Són els vehicles amb llicència municipal de les classes A o B, adaptats per al trans- port de persones amb discapacitat en cadira de rodes.


Es requerix el compliment d'algun requisit addicional per a poder aplicar el tipus del 4% en l'adquisició dels vehicles mencionats anteriorment?


Sí. Es requerix el previ reconeixement del dret de l'adquirent, que haurà de justificar la destinació del vehicle.



Com haurà de justificar-se la destinació del vehicle?


La destinació podrà provar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.


Com han de valorar-se les proves?


Pel que es referix a la valoració de les proves, en el nostre ordenament jurídic regix el principi general de valoració lliure i conjunta de totes les proves aportades, quedant descartat com a principi general el sistema de prova legal o taxada. No tots els mitjans de prova abans citats són requisit indispensable per a conformar el juí de l'òrgan que ha de realitzar l'acte de previ reconeixement ni que el consulten- t'o el seu familiar no puguen, si és el cas, proposar altres mitjans de prova que ajuden a conformar el juí de l'òrgan tributari.


Com ha d'acreditar-se la destinació del vehicle al seu ús per una persona amb

mobilitat reduïda?


S'haurà d'acreditar que la destinació del vehicle és el transport habitual de persones amb discapacitat en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda. Entre altres mitjans de prova, seran admissibles els següents:


a) La titularitat del vehicle a nom del discapacitat.


b) Que l'adquirent siga cònjuge del discapacitat o tinga una relació de pa-

rentesco en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament (tio-nebot).


c) Que l'adquirent estiga inscrit com a parella de fet de la persona amb disca- pacidad en el Registre de parelles o unions de fet de la Comunitat Interlocutòria- noma de residència.


d) Que l'adquirent tinga la condició de tutor, representant legal o guardador de fet del discapacitat.


e) Que l'adquirent demostre la convivència amb el discapacitat per mitjà de cer-

tificado d'empadronament o per tindre el domicili fiscal en la mateixa vivenda.


f) Si el vehicle és adquirit per una persona jurídica, que la mateixa estiga desa- rrollando activitats d'assistència a persones amb discapacitat o, si és el cas, que compte dins de la seua plantilla amb treballadors discapacitats contractats que vagen a utilitzar habitualment el vehicle.


Per transport habitual s'entén el que es produïx de manera repetida i continuada. No es considerarà com a transport habitual el realitzat de manera extraordinària.


Qui haurà de ser l'adquirent?


L'adquirent haurà de ser el taxista o prestador dels servicis de transport.


A l'entrega de bicicletes, inclús tricicles, dissenyats per a ús exclusiu de per- sasses amb discapacitat quin tipus d'IVA se'ls aplica?71


El 21%, no aplicant-se el tipus del 4%, per no tractar-se de vehicles para per- sasses amb mobilitat reduïda que es referix la normativa sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.


Una persona discapacitada, amb un grau reconegut del 67% està interessada a adquirir una motocicleta per als seus desplaçaments. S'aplicaria el tipus reduït del 4%?72


Tenint en compte que els que han de ser transportats són persones discapacitades en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda, el vehicle ha de tindre capacitat suficient per a traslladar el discapacitat en la seua cadira de rodes, en el primer cas; o tractant-se de persones amb mobilitat reduïda, el vehicle també ha de ser apte per al transport de les mateixes, per la qual cosa no cal aplicar el tipus del 4% en l'adquisició de la mateixa.


Com la norma exigix que es tracte de vehicles que hagen de transportar habitualment persones amb discapacitat en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda, el vehicle ha de ser adequat per a poder dur a terme l'esmentat transport, i de manera habitual, és a dir, que realitze una activitat o una sèrie d'actes de manera repetida i contínua- dóna.


Quin és el tipus impositiu aplicable a les entregues d'aparells, adaptables a vehicles, necessaris perquè persones discapacitades puguen conduir un veu- hículo automòbil?73


Tributen al tipus del 10% les entregues, adquisicions intracomunitàries i importacions dels aparells adaptables a vehicles, necessaris perquè persones discapacitades puguen conduir un vehicle automòbil, quan d'acord amb la normativa que regu- la la circulació vial, siguen imprescindibles perquè persones discapacitades conduz- ca vehicles automòbils ordinaris, sempre que l'ús d'estos aparells, no puga ser d'utilitat per a persones sense discapacitat.


En particular, tributen al tipus del 10%, els aparells següents: accelerador manual, fre de servici manual i embragatge manual.


La venda d'un vehicle adquirit al 4% per una persona amb mobilitat reduïda, abans dels quatre anys des de la seua adquisició, amb l'objecte d'adquirir un altre vehicle Quins efectes produïx la venda?74


És requisit per a aplicar el tipus del 4% en l'adquisició d'un vehicle per al trans- port habitual de persones amb mobilitat reduïda, que el vehicle no siga objecte de transmissió posterior per actes inter vivos durant el termini dels quatre anys siguien- tes a la data d'adquisició.


Si es ven el vehicle durant el dit període de temps es perd el benefici fiscal de tributar al tipus reduït, havent de reintegrar-se a la Hisenda Pública, a través de l'Administració tributària del seu domicili fiscal, la diferència entre la quota que haguera degut suportar per l'aplicació del tipus impositiu general i l'efectivament suporta- do quan va efectuar l'adquisició del vehicle.


Una vegada regularitzada la situació tributària podria ser aplicat el tipus de 4% a l'adquisició d'un nou vehicle.


c) Entregues, adquisicions intracomunitaris i importacions de pròtesi, ortesi i im- insubordinacions internes per a persones amb discapacitat.


d) Els servicis de reparació dels vehicles i de les cadires de rodes compresos en la lletra b) anterior i els servicis d'adaptació dels autotaxis i autoturismes per a persones amb discapacitat i dels vehicles de motor a què es referix l'apar- tado b) anterior, independentment de qui siga el conductor dels mateixos.


Preguntes relacionades


Quin és el tipus impositiu aplicable a l'entrega, reparació i adaptació de

vehicles destinats al transport de persones amb mobilitat reduïda?75


Tractant-se dels vehicles per a persones amb mobilitat reduïda la tara del qual no siga superior a 350 kg i que, per construcció, no puguen aconseguir en pla una velocitat superior a 45 km per hora, projectats i construïts especialment, i no merament adaptats, per a l'ús de persones amb alguna disfunció o discapacitat física, tant l'entrega, com la reparació dels mateixos tributa al 4%.


Tractant-se de vehicles destinats a ser utilitzats com a autotaxis o autoturismes per al transport de persones amb discapacitat en cadira de rodes, bé directament o prèvia la seua adaptació, l'entrega dels mateixos, així com els servicis d'adaptació tributen al 4%, mentres que els servicis de reparació dels mateixos tributen al tipus general, 21%.


Tractant-se de vehicles de motor que, prèvia adaptació o no, hagen de transportar hi ha- bitualmente a persones amb discapacitat en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda, amb independència de qui siga el conductor dels mateixos, l'entrega i els servicis d'adaptació tributen al tipus del 4%, mentres que els servicis de reparació tributen al tipus general, 21%.


e) Servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i de nit, i atenció residencial76, sempre que es presten en places concertades en centres o residències o per mitjà de preus derivats d'un concurs administratiu adjudicat a les empreses prestadores, o com a conseqüència d'una prestació econòmica vinculada a tals ser- vicis que cobrisca més del 75%.


Preguntes relacionades


En què consistix el servici de teleassistència?


El servici de teleassistència consistix a assistir als beneficiaris per mitjà de l'ús de tecnologies de la comunicació i de la informació, amb suport dels mitjans persona- els necessaris, en resposta immediata davant de situacions d'emergència, o d'inseguri- doneu, soledat i aïllament. Pot ser un servici independent o complementari al d'ajuda a domicili. Este servici es prestarà a les persones que no reben servicis d'atenció residencial i així ho establisca el seu Programa Individual d'Atenció


En què consistix el servici d'ajuda a domicili?


El servici d'ajuda a domicili és el conjunt d'actuacions dutes a terme en el domicili de les persones en situació de dependència a fi d'atendre els seus nece- sidades de la vida diària, prestades per entitats o empreses, acreditades per a esta funció, i podran ser els següents:


a) Servicis relacionats amb l'atenció personal, en la realització de les activi- dades de la vida diària.


b) Servicis relacionats amb l'atenció de les necessitats domèstiques o de la llar: neteja, llavat, cuina o altres.


Excepcionalment i de forma justificada, els servicis assenyalats en els apartats an- teriores podran prestar-se separadament, quan així es dispose en el Programa Individual d'Atenció.


En què consistix el servici de centre de dia i nit?


El servici de Centre de Dia o de Nit consistix en l'atenció integral durant el pe- riodo diürn o nocturn a les persones en situació de dependència, amb l'objectiu de millorar o mantindre el millor nivell possible d'autonomia personal i recolzar les famílies o cuidadors. En particular, cobrix, des d'un enfocament biopsicosocial, les necessitats d'assessorament, prevenció, rehabilitació, orientació per a la promoció de la interlocutòria- nomía, habilitació o atenció assistencial i personal.


En què consistix el servici d'atenció residencial?


El servici d'atenció residencial oferix, des d'un enfocament biopsicosocial, servicis continuats de caràcter personal i sanitari, prestant-se en els centres residencials habilitats a este efecte segons el tipus de dependència, grau de la mateixa i intensitat de cures que precise la persona. El servici d'atenció residencial serà prestat per les Administracions Públiques en centres propis i concertats.


Quin és el tipus impositiu aplicable a les prestacions de servicis d'assistència social a la tercera edat, educació especial, etc.?


S'aplicarà el tipus reduït del 10% a les prestacions de servicis de caràcter social quan no resulten exemptes per l'aplicació de la pròpia normativa de l'IVA, és a dir, quan no es presten per entitats de dret públic o entitats o establiments privats de caràcter social; i quan no procedisca l'aplicació del tipus del 4% en deter- minats servicis de teleassistència, ajuda a domicili i atenció residencial.


Una societat mercantil presta diversos servicis en una residència de tercera edat, consistents en atenció a la higiene personal dels residents així com servicis de cuina i manteniment d'instal·lacions. Tipus aplicable?


Tributen al 10% els servicis d'atenció a la higiene personal dels ancians i en- fermos residents.


Des del 14 d'abril de 2010 s'aplica el tipus súper-reduït del 4% si tals servicis es presten en places concertades en centres o residències o per mitjà de preus derivats d'un concurs administratiu. Des del 6 de novembre de 2010 s'aplicarà també el tipus súper-reduït quan existisca una prestació econòmica vinculada a tals servi- cios que cobrisca més del 75% del seu preu.


Al contrari, tributen al tipus general del 21% els servicis de cuina i labors de manteniment de les instal·lacions de la cuina i d'atenció i control de la higiene de les habitacions dels residents, incloses les labors de desinfecció.


Quan s'aplica el tipus del 4%?


S'aplicarà el tipus impositiu del 4% a les prestacions de servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i nit i atenció residencial, quan els dits servicis es corresponguen, objectivament considerats, amb els relacionats en el Catàleg de servicis socials de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a la depen- dencia (Servicis de prevenció de les situacions de dependència i els de promoció de l'autonomia personal; servici de teleassistència; servici d'ajuda a domicili: atenció de les necessitats de la llar i cures personals; servici de centre de dia i de nit: centre de dia per a majors, centre de dia per a menors de 65 anys, centre de dia d'atenció especialitzada i centre de nit; servici d'atenció residencial: residència de persones majors en situació de dependència).


L'aplicació del dit tipus impositiu als mencionats servicis s'efectuarà amb independència de si l'usuari dels mateixos disposa o no d'un Programa Individual d'Atenció (PIADOSA).


En particular, no estan inclosos en l'aplicació del tipus impositiu del 4%, els servicis de prevenció de les situacions de dependència i els de promoció de l'autonomia personal.


Tampoc s'aplica el tipus impositiu del 4% als servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i nit i atenció residencial que es presten en règim pri- gual no concertat, la contraprestació del qual és pactada lliurement, siga quina siga la condició que tinga l'usuari del servici, dispose o no d'un Programa Individual d'Atenció (PIADOSA), els quals tributaran, si és el cas, al tipus impositiu del 10%.


Finalment, s'aplicarà el tipus impositiu del 4% cent a les prestacions de servicis de teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i nit i atenció residencial que s'efectuen com a conseqüència d'una prestació econòmica vinculada a tals servi- cios, quan la dita prestació econòmica cobrisca més del 75% del seu preu.

IV.4. IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS


El Impost sobre Successions i Donacions (ISD) grava les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori; les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos; i la percepció de quantitats pels beneficiaris d'assegurança sobre la vida, quan el contractant siga persona diferent del beneficiari.


És un impost que s'exigix en tot el territori nacional, estant el seu rendiment cedit a les comunitats autònomes.


Estes poden assumir competències normatives sobre reduccions de la base imponi- ble, tarifa de l'impost, quanties i coeficients de patrimonis preexistents, així com deduccions i bonificacions de la quota. També poden regular aspectes de gestió i liquidació.


Quan les comunitats autònomes creguen les seues pròpies reduccions, estes s'aplica- rán després de les establides per la normativa de l'Estat. Si la Comunitat millorara la reducció estatal, la reducció millorada substituirà, en eixa Comunitat, a l'estatal. És per això que les comunitats autònomes, al regular les reduccions aplicables, hauran d'especificar si la reducció és pròpia o consistix en una millora de la de l'Estat.


Les deduccions i bonificacions autonòmiques resultaran compatibles amb les estata- els, no podent suposar una modificació d'estes últimes. Les deduccions i bonifi- caciones autonòmiques s'aplicaran després de les estatals.


La Llei de l'impost sobre Successions i Donaciones78prevé millores en les rereduccio- nes de la base imposable de l'impost.


Són subjectes passius d'este impost i, per tant, estan obligats al pagament del mateix:


- En les herències: els drethavents (hereus).


Per exemple, en cas de defunció del pare o de la mare, el fill estarà obligat al pagament de l'impost.


- En les donacions: el donatari o l'afavorit per elles.


Per exemple, en el cas de donació d'un germà a un altre, el que rep el bé estarà obligat al pagament de l'impost.


- En els segurs sobre la vida, els beneficiaris.


La base imposable d'eixe impost és el valor real dels béns i drets adquirits, minorat per les càrregues i deutes que anaren deduïbles. En les assegurances de vida, les quantitats percebudes pel beneficiari. Una vegada quantificada la base imposable, la mateixa es minora amb les reduccions, en primer lloc les de l'Estat i a continuació les de les comunitats autònomes, donant lloc a la base liquidable, que és l'import que se sotmet a tributació a través de la tarifa de l'impost.


La Llei de l'ISD (estatal) preveu, per als contribuents discapacitats, millores en les reduccions de la base imposable de l'impost:


a) En les herències

A més de les reduccions que pogueren correspondre en funció del grau de paren- tesco amb el causant, una reducció de 47.858,59 euros a les persones que tinguen la consideració legal de minusvàlids, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i inferior al 65%79.


La reducció serà de 150.253,03 euros per a aquelles persones que, d'acord amb la normativa anteriorment citada, acrediten un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%.


b) En les donacions


Únicament en els supòsits de transmissió de participacions d'una empresa fami- embolicar, empresa individual o negoci professional; i en els casos de transmissió de béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol, de béns integrants del Patrimoni His- tórico o Cultural de les comunitats autònomes i de determinats objectes d'art i antiguitats, en ambdós casos en favor del cònjuge, descendents o adoptats; sempre que es complisquen una sèrie de requisits.


S'aplicarà una reducció en la base imposable del 95% del valor dels citats béns, sempre que:


a) el donant tinguera seixanta-cinc o més anys o es trobara en situació d'incapacitat permanent, en grau d'absoluta o gran invalidesa.


b) el donant deixara d'exercir i de percebre remuneracions per l'exercici de les seues funcions de direcció des del moment de la transmissió (únicament en el supòsit de transmissió de participacions socials).


c) el donatari, haurà de mantindre allò que s'ha adquirit durant els deu anys següents a la data de l'escriptura pública de donació, llevat que morira dins d'este termini.


En l'àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana80 també s'establixen reduc-

ciones a la base imposable i bonificacions en la quota de l'impost


a) Reduccions en les herències


Resultaran aplicables les següents reduccions, anàlogues a les aprovades per l'És-

tado, amb la mateixa finalitat:


En les adquisicions per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, s'aplicarà una reducció de 120.000 euros, a més de la que poguera correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant.


En les adquisicions per persones amb discapacitat psíquica, amb un grau del meu- nusvalía igual o superior al 33%, i per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, la reducció abans citada serà de

240.000 euros.


b) Reduccions en les donacions


Resultaran aplicables les següents reduccions per circumstàncies pròpies de la Co- munidad Valenciana, sense perjuí de l'aplicació de les reduccions estatals abans mencionades.


A les adquisicions per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, i amb discapacitat psíquica, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, se'ls aplicarà una reducció a la base imposable de 240.000 euros.


D'altra banda, quan l'adquisició s'efectue per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, que siguen pares, adoptants, fills o adoptats del donant, s'aplicarà una reducció de 120.000 eu- ros. La mateixa reducció, amb els mateixos requisits de discapacitat, resultarà aplicable als néts, sempre que el seu progenitor, que era fill del donant, haguera mort amb anterioritat al moment del meritació, i als iaios, sempre que el seu fill, que era progenitor del donant, haguera mort amb anterioritat al moment del meritació.


c) Bonificació en les herències i donacions


Hi ha una bonificació del 75% sobre la quota tributària de l'ISD en el cas d'adquisi- ciones mortis causa per discapacitats físics o sensorials amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65% o per discapacitats psíquics amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%. Esta bonificació és incompatible amb l'establida per raó de parentiu.


La mateixa bonificació del 75%, però per a les adquisicions inter vivos realitzades per discapacitats físics o sensorials amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o discapacitats psíquics amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, que siguen pares, adoptants, fills o adoptats del donant. La mateixa bonificació s'apli- cara als néts, sempre que el seu progenitor que era fill del donant, haguera mort amb anterioritat al moment del meritació, i als iaios, sempre que el seu fill, que era progenitor del donant, haguera mort amb anterioritat al moment del meritació. Esta bonificació és incompatible amb l'establida amb caràcter genèric per a les donacions.


Preguntes relacionades


Hi ha beneficis fiscals per a persones amb discapacitat en l'àmbit de l'impost sobre Successions i Donacions?


Si. Hi ha reduccions estatals i autonòmiques així com bonificacions autonòmiques, tant per a les transmissions inter vivos com a mortis causa. Les estatals s'encuen- tran regulades en la Llei de l'impost sobre Successions i Donacions, aplicable en tot el territori nacional, i les autonómicas81 en la Llei aplicable únicament en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.


Qui ha de reunir les condicions de la discapacitat?


En cas de les transmissions mortis causa, la persona que succeïx al causant. En les donacions i la resta de transmissions lucratives inter vivos, les persones afavorides per les donacions o el donatari.


Quan s'ha de poder acreditar tals condicions?


El grau de discapacitat haurà de poder acreditar-se en el moment del meritació de l'impost, és a dir, en la data de la defunció del causant o la data de celebració del contracte. El certificat que acredita el grau de discapacitat haurà de presentar-se com a documentació complementària junt amb el model vigent davant de l'Òrgan de l'Administració competent.


Què ocorre si s'aplica una reducció per discapacitat i no es complixen els re- quisitos legals establits per a ser considerat com a discapacitat als efectes d'este Impost?


En el cas de no complir-se els requisits per a aplicar els beneficis fiscals per disca- pacidad, haurà de pagar-se la part de l'impost que s'haguera deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.


Les primes satisfetes per les assegurances privades que cobrisquen exclusivament el risc de dependència severa o gran dependència, per familiars del contribu- yente estan subjectes al Impost sobre Successions i Donacions?


No. Sempre que qui satisfaça la dita cosina tinga una relació de parentiu en línia directa (per exemple, pare/fill) o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament (per ehem- plo, tio/nebot, germans), o siga el seu cònjuge, o tingueren el contribuent a càrrec seu en règim de tutela o acolliment.

IV.5. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS


L'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) és un tribut de naturalesa indirecta que grava diversos tipus de negocis jurí- dicos, en les seues tres modalitats.


La primera d'elles, Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO), grava principal- ment les transmissions de béns i drets, la constitució de drets reals i les adjudicacions en pagament i per a pagament de deutes, tots de caràcter onerós.


La segona, Operacions Societàries (VOS), grava la constitució i dissolució de socie- dades, l'augment i reducció de capital i les aportacions de socis que no suposen augment del capital social.


L'última de les modalitats, Actes Jurídics Documentats (AJD), i pel que cap- pecta als Documents Notarials, grava les escriptures públiques, les actes i els tes- timonios notarials. Hi ha un gravamen variable -un percentatge sobre el valor d'allò que s'ha elevat a públic-; i un gravamen fix, per foli o plec.


La primera de les modalitats és incompatible amb la segona (VOS), amb el gravamen variable de la tercera (AJD) i amb l'IVA.


Preguntes relacionades


Hi ha beneficis fiscals autonòmics per este impost que afecten per- sasses amb discapacitat?


Sí. En el cas d'adquisició d'un immoble que vaja a constituir la vivenda habitual d'una persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, per la part del bé que este adquirisca per a si, en compte d'aplicar el tipus general de l'impost (TPO), el 10%, s'aplicarà un tipus reduït del 4%.



Es requerix algun requisit formal per a aplicar el tipus del 4%?


És requisit imprescindible que l'adquisició s'efectue en document públic o que es formalitze d'esta manera dins del termini de declaració de l'impost.


Amb caràcter general, el termini per a la presentació de l'autoliquidació, junt amb el document o la declaració escrita substitutiva del document, serà d'un mes, comptat des del dia en què es formalitze l'acte o contracte.


Què s'entén per vivenda habitual als efectes d'este impost?


El concepte de vivenda habitual és el previst en la normativa de l'IRPF82. Es definix com l'edificació que constituïx la residència del contribuent durant un termini continuat de, almenys, tres anys. La vivenda ha de ser habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o terminació de les obres.


I si no transcorre el dit termini perd la vivenda el caràcter d'habitual?


Sí, llevat que es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili, com ara la celebració de matri- monio, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primera ocupació, o canvi d'ocupació, o altres d'anàlogues justificades.


En el cas que la persona discapacitada adquirisca eixa vivenda habitual finançada amb un préstec hipotecari hi ha algun benefici fiscal en este impost?


Les primeres còpies d'escriptures públiques que documenten la constitució de presta- mos hipotecaris per a l'adquisició per una persona discapacitada, física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica, amb un grau del meu- nusvalía igual o superior al 33%, de la seua vivenda habitual, únicament per la part del préstec en què aquell resulte prestatari, tributaran al 0,1%.

IV.6. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA


L'impost sobre l'increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVT- NU), més conegut com a “Plusvàlua Municipal”, és un impost municipal que grava l'augment de valor dels terrenys urbans lloc de manifest en el moment de la seua transmissió, per qualsevol títol, o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitador del domini, sobre els referits terrenys.


Com en el cas d'altres impostos, en l'IIVTNU hi ha beneficis que, si bé riguen- aplicables a tots els contribuents, poden tindre especial rellevància en el cas dels discapacitats.


Així, estaran exempts d'este impost, els increments de valor que es posen de manifest en les transmissions de terrenys realitzades en ocasió dels donatius, donacions i aportacions a entitats sense ànim de lucre, en els termes que preveu la normativa reguladora83 del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.


A manera d'exemple, en un supòsit en què una persona decidisca donar un terreny a una fundació, la transmissió, que en principi hauria de tributar per este impost, quedaria exempta.


IV.7. IMPOST SOBRE DETERMINATS MITJANS DE TRANSPORT


L'Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transporte84 (IEDMT) o Impost de Matriculació s'aplica en tot el territori nacional, i subjecta a tributació, entre altres fets, la primera matriculació definitiva a Espanya de vehicles, nous o usats, proveïts de motor per a la seua propulsió, excepte, entre altres, la de què se citen a continuació, que per tant no hauran de tributar pel mateix:


a) Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda.


b) Les ambulàncies i els vehicles que, per les seues característiques, no permeten una altra fi- nalidad o utilització que la relativa a la vigilància i socors en autopistes i carreteres.


La modificació, abans de transcorreguts quatre anys des de la realització del fet imposable, de les circumstàncies o requisits determinants dels supòsits de no subjecció o d'exempció previstos en la present Llei, donarà lloc a l'autoliquidació i ingrés de l'impost especial amb referència al moment en què es produïsca la dita modificació, llevat que després de la modificació resulte aplicable un supòsit de no suje- ción o d'exempció dels Que Preveu Esta Llei.


Estarà exempta de l'impost, i tampoc tributaran pel mateix, la primera matricula- ción definitiva o, si és el cas, la circulació o utilització a Espanya, entre altres, dels vehicles automòbils matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu, sempre que concórreguen els requisits següents:


1.- Que hagen transcorregut almenys quatre anys des de la matriculació d'un altre vehí- cul en anàlogues condicions. No obstant això, este requisit no s'exigirà en supòsits de sinistre total dels vehicles, degudament acreditat.


2.- Que no siguen objecte d'una transmissió posterior per actes «inter vivos» durant el termini dels quatre anys següents a la data de la seua matriculació.


L'aplicació d'esta exempció estarà condicionada al seu previ reconeixement per l'Administració tributària, sent necessària la prèvia certificació de la minusvalidesa o de la invalidesa per l'Institut Nacional de Servicis Socials o per les entitats gestores competents.




IV.8. IMPOST SOBRE ELS VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA


L'Impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM) o Impost de Circula- ción, és un tribut que grava anualment la titularitat de vehicles d'esta naturalesa, aptes per a circular per la via pública, amb independència de la seua classe i categoria.


Preguntes relacionades


Quins vehicles es consideren aptes per a la circulació?


Aquells que hagueren sigut matriculats en els registres públics corresponents i mentres no hagen causat baixa en estos. Als efectes d'este impost també es consideraran aptes els vehicles proveïts de permisos temporals i matrícula turís- tica.


Estaran exempts d'este impost, entre altres, els vehicles següents:


a) Les ambulàncies i la resta de vehicles directament destinats a l'assistència saneta- ria o al trasllat de ferits o malalts.


b) Els vehicles per a persones de mobilitat reduïda.


També estaran exempts els vehicles matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu. Esta exempció s'aplicarà en tant es mantinguen les dites circumstàncies, tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitat com als destinats al seu transport.


Les exempcions mencionades en l'apartat b) anterior no resultaran aplicables als

subjectes passius beneficiaris d'elles per més d'un vehicle simultàniament.


Què s'entén als efectes d'este imposat per persones amb minusvalidesa?


Es consideraran persones amb minusvalidesa els que tinguen esta condició legal en gra- do igual o superior al 33%.


En el supòsit de persones amb mobilitat reduïda i de vehicles matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu, com han de procedir els mateixos per a l'obtenció de l'exempció?


Els interessats hauran d'instar la seua concessió indicant les característiques del vehicle, la seua matrícula i la causa del benefici. Declarada l'exempció per l'Administració mu- nicipal, s'expedirà un document que acredite la seua concessió.


En relació amb els vehicles a nom de minusvàlids per a ús exclusiu, l'intere- sado haurà d'aportar el certificat de la minusvalidesa emés per l'òrgan competent i justificar la destinació del vehicle davant de l'Ajuntament de la imposició, en els termes que este establisca en la corresponent ordenança fiscal.

IV.9. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES


L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)87 és un tribut directe el fet imposable del qual està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d'activitats empresarials, professionals o artístiques, s'exercisquen o no en local determinat i es troben o no especificades en les tarifes de l'impost.


Estaran exemptes d'este impost i, per tant, no hauran de tributar per ell, entre altres:


a) Els subjectes passius que inicien l'exercici de la seua activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d'este impost en què es de- sarrolle aquella.


b) Les persones físiques.


En ambdós casos ens podem trobar amb persones discapacitades.


V. FISCALITAT APLICABLE A LES FAMÍLIES DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT


En este apartat s'arrepleguen aquelles mesures que afecten els familiars de les persones amb discapacitat o aquelles que, aplicant-se general a totes les persones físiques, poden resultar especialment rellevants per a les famílies de les persones amb discapacitat.



V.1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES


L'Impost sobre la Renda de les persones físiques grava la renda obtinguda per les persones físiques residents a Espanya.


V.1.1. Rendes exemptes


No hauran d'incloure's en la declaració de la renda dels familiars de les persones amb discapacitat, per la seua condició d'exemptes:


a) Les prestacions econòmiques percebudes d'institucions públiques amb motiu de l'acolliment de persones amb discapacitat, de majors de 65 anys o menors, siga en la modalitat simple, permanent o preadoptiu o les equivalent previstes en les normativa de les comunitats autònomes


b) Les prestacions econòmiques públiques per a cures en l'entorn familiar i d'assistència personalitzada que es deriven de la Llei de promoció de l'autonomia per- sónal i atenció a les persones en situació de dependència.


c) Les prestacions econòmiques establides per les comunitats autònomes o per entitats locals per a atendre necessitats d'alimentació, escolarització i la resta de ne- cesidades bàsiques de persones amb discapacitat quan ells i les persones a càrrec seu no tinguen mitjans econòmics suficients, fins a un import màxim anual conjunt de 1,5 vegades l'IPREM.



V.1.2 La base imposable i liquidable. Reduccions


La base imposable de l'IRPF és la quantificació de la renda sotmesa a gravamen, i se

compon de la base imposable general i la base imposable de l'estalvi.


Una vegada quantificada la base imposable general, la normativa de l'impost permet apli- car sobre la mateixa una sèrie de reduccions, donant lloc a la base liquidable general. Esta no puga resultar negativa com a conseqüència d'aplicar les mateixes.


En conseqüència, s'eximirà de tributar pels esmentats imports als familiars de les persones amb discapacitat:


a) Reduccions per primes satisfetes a les assegurances privats que cobrisquen exclusiva- ment el risc de dependència severa o gran dependència.


Les persones que tinguen amb el contribuent una relació de parentiu en línia directa (per exemple, pare/fill) o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament (per ehem- plo, tio/nebot, germans), o pel seu cònjuge, o per aquelles persones que tingueren el contribuent a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, podran reduir en la seua base imposable les primes satisfetes a estes assegurances privades, amb el límit legalment establit.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacen pri- mes a favor d'un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent no po- drán excedir 8.000 euros anuals.


Com a límit màxim conjunt per a, entre altres, les reduccions abans mencionades, s'aplicarà la menor de les quantitats següents: (i) El 30% de la suma dels rendi- mientos nets del treball i d'activitats econòmiques percebuts individualment en l'exercici; i (ii) 8.000 euros anuals.


A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectius de dependència satisfets per l'empresa.


b) Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social cons- tituidos a favor de persones amb discapacitat.


Preguntes relacionades


Quin import es poden aportar a Plans de Pensions a favor de persones amb discapacitat amb un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65%, psíquica igual o superior al 33%, així com a persones que tinguen una in- capacitat declarada judicialment amb independència del seu grau, i reduir la seua base imposable?


Les aportacions anuals realitzades a Plans de Pensions a favor de persones amb

discapacitat amb les que existisca relació de parentiu o tutoria tenen com a límit

10.000 euros anuals.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que realitzen apor- taciones a favor d'una mateixa persona amb discapacitat, incloses les de la pròpia persona amb discapacitat, no podrà excedir 24.250 euros anuals


Les aportacions que facen els familiars o tutors a favor del pla de pensio- nes del discapacitat, afecten el límit personal dels aportants de cara al seu propi pla de pensions?


No. El límit de 10.000 euros a favor del discapacitat és independent de què existisca a favor de si mateix. Per això, tal xifra no incidix en el límit de 8.000 euros que tinguen els aportants per a aportar al seu propi pla de pensions.


I si no hagueren pogut ser objecte de reducció per insuficiència de quota se

perdrien?


No. Poden reduir-se en els cinc exercicis següents, llevat que excediren del límit dels 10.000 o 24.250 euros abans mencionats.


Persona que fa aportacions, davall el règim general, a un pla de previsió social i, a més, altres en favor d'un fill discapacitat en grau igual o vaig saber- rior al 65%, davall el règim especial de les aportacions en favor de les persones amb discapacitat. Quantitat que pot reduir el pare de la seua base imposable general.


La persona que realitza les aportacions pot reduir la seua base imposable general en les quantitats següents:


Per aportacions al seu propi pla de previsió social, l'import de les mateixes amb els

límits establits a este efecte.


Per les aportacions efectuades en favor del fill discapacitat en grau igual o vaig saber- rior al 65%: les quantitats aportades amb el màxim de 10.000 euros anuals.


En els sistemes de previsió social constituïts en favor de persones amb dis- capacitat es poden efectuar aportacions en favor del cònjuge discapacitat en grau igual o superior al 65%? i a favor d'altres persones, amb el grau de discapacitat exigit, que siguen parents per afinitat?


Poden efectuar-se aportacions en favor del cònjuge que siga persona amb discapa- cidad en grau igual o superior al 65%. Al contrari, no poden efectuar-se aporta- ciones en favor de parents per afinitat (llevat que es tingueren càrrec en règim de tutela o acolliment) que siguen persones amb discapacitat en grau igual o superior al 65%, pel fet que quan la llei parla de parentiu, sense major especificació, ha d'entendre's que es referix exclusivament al parentiu per consanguinitat, queden- do exclòs el d'afinitat.


Poden realitzar-se aportacions a un pla de pensions de sistema d'ocupació acollint-se al règim especial dels Plans de Pensions en favor de perso- nas amb discapacitat?90


Sí. Sempre que el pla de pensions contemple la realització d'aportacions vaig sotmetre- dónes al règim especial constituït a favor de persones amb discapacitat, podran efec- tuarse aportacions al mateix, acollides al dit règim especial, si es realitzen pel propi discapacitat o el promotor, però no pels familiars. Les aportacions del discapacitat, incloses les aportacions del promotor que li hagen sigut imputades, reduiran la base imposable general de la persona amb discapacitat fins a la quantia màxima de 24.250 euros.


Les aportacions realitzades a sistemes de previsió social constituïts en fa- vor de persones amb discapacitat poden ser reduïdes de la base imposable general Quins són els sistemes de previsió social que permeten aplicar la reducció?


Els següents sistemes de previsió social són:


a) Les aportacions dels partícips i les contribucions empresarials a plans

de pensions.


b) Les quantitats satisfetes a mutualitats de previsió social.


c) Les primes satisfetes als plans de previsió assegurats.


d) Les aportacions realitzades pels treballadors als plans de previsió sota- cial empresarial, incloent-hi les contribucions del prenedor, amb subjecció als requisits establits.


e) Les primes satisfetes a les assegurances privats que cobrisquen exclusivament el risc de dependència severa o gran dependència.


Qui poden fer aportacions al règim especial constituït a favor de

persones amb discapacitat dels sistemes de previsió social?93


Les aportacions al règim especial dels sistemes de previsió social en favor de persones amb un grau de discapacitat, poden ser realitzades:


a) Pel propi partícip amb discapacitat física o sensorial en grau igual o superior al 65% o psíquica igual o superior al 33%, així com si la seua incapacitat ha sigut declarada judicialment. La quantia màxima de l'aportació no pot excedir 24.250 euros.


b) Per les persones lligades a la persona amb discapacitat, amb el grau de discapaci- doneu indicat en l'apartat anterior, per una relació de parentiu, en línia directa o col·lateral, fins al tercer grau, pel cònjuge o pels que li tingueren a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, sempre que la persona amb discapacitat siga designat beneficiari de manera única i irrevocable per a totes les contingències. La quantia màxima de l'aportació no pot excedir 10.000 euros.


La suma de les aportacions efectuades pels dos apartats anteriors, en favor d'una mateixa persona amb discapacitat, no pot excedir 24.250 euros.


c) Reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb disca- pacidad.


Les aportacions al Patrimoni Protegit de la persona amb discapacitat efectuades per persones amb parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que ho tingueren a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuen apor- taciones a favor d'un mateix patrimoni protegit no podrà excedir 24.250 euros anuals.


V.1.3. Mínim personal i familiar


A més del mínim per contribuent, el discapacitat podrà minorar la seua base imponi- ble de l'impost en els següents imports (mínims familiars i per discapacitat d'ascendents i descendents):


a) Mínim per descendent


Per cada descendent menor de vint-i-cinc anys o amb discapacitat, siga quina siga la seua edat, que convisca amb el contribuent (o estiguen en centres especialitzats) i no tinga rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros:


- 2.400 euros anuals pel primer descendent.

- 2.700 euros anuals pel segon descendent.

- 4.000 euros anuals pel tercer descendent.

- 4.500 euros anuals pel quart descendent, i següents.


Quan el descendent siga menor de tres anys, els imports anteriors s'incremen- taren en 2.800 euros anuals.


S'assimilen als descendents aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment. Així mateix s'assimilarà a la convivència amb el contribu- yente, la dependència respecte d'este últim.


b) Mínim per ascendent


1.150 euros anuals, per cada ascendent major de 65 anys o amb discapacitat, siga quina siga la seua edat, que convisca amb el contribuent (o estiguen en centres especialitzats en cas de discapacitats) i no tinga rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.


Quan l'ascendent siga major de 75 anys, l'import anterior s'augmentarà en 1.500 euros anuals.


c) Mínim per discapacitat


A més del mínim per discapacitat del contribuent, també podrà aplicar el míni- mo per discapacitat d'ascendents i descendents.


D'ascendents o descendents:


3.000 euros anuals per cada ascendent o descendent que siga persona amb dis- capacitat, siga quina siga la seua edat, sempre que complisca els requisits per a l'aplicació del mínim per descendents i ascendents.


9.000 euros anuals, per cada ascendent o descendent (que complisca amb els requi- sitis per a l'aplicació del mínim per descendents i ascendents) que acredite un grau de discapacitat igual o superior al 65%.


Este mínim s'augmentarà, en concepte de gastos d'assistència, en 3.000 euros anual- els per cada ascendent o descendent que acredite necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat igual o superior al 65%.


Preguntes relacionades


Es pot aplicar el mínim per discapacitat de descendents per un fill dis- capacitat que haja mort l'any?


Si. En la mesura que el fill mort l'any done dret al mínim familiar per descendents, es poden aplicar per ell el mínim per discapacitat, sempre que es complisquen la resta de requisits exigits.


Si es té dret a l'aplicació del mínim per descendents per un nét dis- capacitat, es poden beneficiar els iaios de la deducció per descendent discapacitat?


Segons establix la normativa, es tindrà dret a l'aplicació de la deducció per

cada descendent amb discapacitat amb dret al mínim per descendents.


En el cas exposat, si reunix la resta de requisits exigits en la normativa i té dret a l'aplicació del mínim per descendents, tindrà dret a la deducció per descendent discapacitat, ja que un nét descendix en línia directa per amb- sanguinidad o, si és el cas, per adopció.


Als efectes de la deducció per descendents discapacitats és necessari cum- plir els requisits del mínim per descendents i del mínim per descendents discapacitats?


Sí, per a tindre dret a la deducció per descendents discapacitats és necessari tindre dret a l'aplicació del mínim per descendents i per discapacitat de descendents.


És precís, en primer lloc, que el fill convisca, o tinga dependència econòmica, amb el contribuent. En segon lloc el fill no pot percebre rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros. Finalment assenyalar que no procedirà aplicar el mínim si el descendent presenta declaració per este impost amb rendes superio- cap a 1.800 euros.


També el fill haurà de tindre un grau de discapacitat igual o superior al 33%.


V. 1.4. Deduccions


DEDUCCIÓ ESTATAL: INVERSIÓ EN VIVENDA HABITUAL


La Llei de Pressupostos Generals de l'Estat va eliminar, amb efectes 1 de gener de 2013, en la declaració de l'IRPF, la deducció per inversió en vivenda habitual per a les persones amb discapacitat, per la part dels gastos incorreguts en obres i instal·lacions a efectuar en la vivenda habitual, necessàries per a la millora de l'accessibilitat i co- municación sensorial, de manera que es facilitara el desenvolupament digne i adequat de les mateixes.


No obstant això, la derogació de l'esmentada deducció va vindre acompanyada per un règim transitori que permet aplicar la deducció per inversió en vivenda habitual als contribuents que hagueren satisfet quantitats per a la realització d'obres i insta- llis d'adequació de la vivenda habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les esmentades obres o instal·lacions estiguen concloses abans d'1 de gener de 2017


Donaran dret a deducció les obres i instal·lacions d'adequació que deguen efec- tuarse en la vivenda habitual del contribuent, per raó de la discapacitat del mateix contribuent o del seu cònjuge o un parent, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat, fins al tercer grau inclusivament, que convisca amb ell.


En tot cas, resultarà necessari que el contribuent haguera practicat la deducció per inversió en vivenda habitual en relació amb les quantitats satisfetes per a l'adquisició o construcció de la dita vivenda en un període impositiu meritat amb anterioritat a 1 de gener de 2013.


DEDUCCIÓ ESTATAL: PER PERSONES AMB DISCAPACITAT A CÀRREC


Els contribuents que realitzen una activitat per compte propi o aliena per la qual estiguen donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat podran minorar la quota a pagar per l'IRPF en les següents deduccions


a) Per cada descendent amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per descendents, fins a 1.200 euros anuals.


b) Per cada ascendent amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per

ascendents, fins a 1.200 euros anuals.


Quan dos o més contribuents tinguen dret a l'aplicació d'alguna de les anteriors deduccions respecte d'un mateix descendent o ascendent, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals.


Preguntes relacionades


Com es calcula l'import de la deducció?


Les deduccions es calcularan de forma proporcional al nombre de mesos en què es complisquen de forma simultània els requisits abans mencionats.


Als efectes del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l'import de la deducció, el requisit de percebre les esmentades prestacions s'entendrà complit quan tals prestacions es perceben en qualsevol dia del mes, i no serà aplicable el requisit d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o Mutualitat.


La determinació de la situació de discapacitat es realitzarà d'acord amb la seua situació l'últim dia de cada mes.


I tenen algun límit la deducció?


Tindran com a límit per a cada una de les deduccions, en el cas dels contribuents que realitzen una activitat per compte propi o aliena per la qual estiguen donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats meritades en cada període impositiu.


Si tinguera dret a la deducció prevista en les lletres a) o b) abans mencionades respecte de diversos ascendents o descendents amb discapacitat, l'esmentat límit s'aplicarà de forma independent respecte de cada un d'ells.


Als efectes del càlcul d'este límit es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que pogueren corres- ponder.


Cal sol·licitar l'abonament anticipat d'estes deduccions a l'Agència Tributa- ria?


Si. Els contribuents amb dret a l'aplicació d'estes deduccions podran solici- tar a l'A.E.A.T el seu abonament de forma anticipada per cada un dels mesos en què estiguen donats d'alta en la Seguretat Social o Mutualitat i cotitzen els terminis mínims que a continuació s'indiquen En estos supòsits, no es minorarà la quota a pagar per l'IRPF a través de la presentació del corresponent model.


a) Treballadors amb contracte de treball a jornada completa, en alta durant almenys quinze dies de cada mes en el Règim General o en els Règims especials de la Mineria del Carbó i dels Treballadors del Mar.


b) Treballadors amb contracte de treball a temps parcial la jornada laboral del qual siga de, almenys, el 50% de la jornada ordinària en l'empresa, en còmput mensual, i es troben en alta durant tot el mes en els règims esmentats en el paràgraf anterior.


c) En el cas de treballadors per compte d'altri en alta en el Sistema Especial per a Treballadors Per Compte d'Altri Agraris inclosos en el Règim General de la Seguretat Social quan s'haguera optat per bases diàries de cotització, que realitzen, almenys, deu jornades reals en el dit període.


d) Treballadors inclosos en la resta de Règims Especials de la Seguretat Social no mencionats anteriorment o mutualistes de les respectives mutualitats alter- natives a la Seguretat Social que es troben en alta durant quinze dies en el mes.



Quin procediment cal seguir per a sol·licitar l'abonament anticipat d'estes

deduccions a l'Agència Tributària?


a) La sol·licitud es presentarà en el lloc, forma i termini que determine el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, per cada contribuent amb dret a deducció.


Podrà optar-se per presentar una sol·licitud col·lectiva per tots els contribuents que pogueren tindre dret a la deducció respecte d'un mateix descendent, ascendent o família nombrosa.


Cada mes de gener es podrà modificar la modalitat de sol·licitud respecte de cada una de les deduccions.


Els sol·licitants i els descendents o ascendents amb discapacitat que es relacionen en la sol·licitud hauran de disposar de número d'identificació fiscal.


b)L'A.E.A.T., a la vista de la sol·licitud rebuda, i de les dades que es troben en el seu poder, abonarà d'ofici de forma anticipada i a compte l'import de cada deducció al sota licitador-. En el cas que s'haguera efectuat una sol·licitud col·lectiva, l'abonament s'efectuarà a qui figure com a primer sol·licitant.


En el cas que no procedira l'abonament anticipat es notificarà tal circumstància al contribuent amb expressió de les causes que motiven la denegació.


c)L'abonamentde la deducció de forma anticipada s'efectuarà mensualment per l'A.E.A.T., per mitjà de transferència bancària, per import de 100 euros per cada descendent, ascendent o família nombrosa que genere el dret a ella, si la sol·licitud va ser col·lectiva.


El dit import serà de 200 euros si es tracta d'una família nombrosa de categoria especial. En cas de sol·licitud individual, s'abonarà al sol·licitant la quantitat que resulte de dividir l'import que procedisca dels indicats anteriorment entre el nombre de contribuents amb dret a l'aplicació del mínim respecte del mateix descendent o ascendent amb discapacitat, o entre el nombre d'ascendents o germans huérfa- ens de pare i mare que formen part de la mateixa família nombrosa, segons siga procedent.


d) Els contribuents amb dret a l'abonament anticipat de les dites deduccions vindran obligats a comunicar a l'Administració tributària les variacions que afecten el seu abonament anticipat, així com quan, per alguna causa o circumstància sobrevinguda, incomplisquen algun dels requisits per a la seua percepció.


e) Quan l'import de cada una de les deduccions no es corresponguera amb el del seu abonament anticipat, els contribuents hauran de regularitzar tal situació en la seua dec-la- ració per l'IRPF. En el supòsit de contribuents no obligats a declarar, tal regularització s'efectuarà per mitjà de l'ingrés de les quantitats percebudes en excés.


f) No seran exigibles interessos de demora per la percepció, a través de l'abonament an- ticipado i per causa no imputable al contribuent, de quantitats superiors a les previstes en la Llei de l'IRPF.


Hi ha la possibilitat de cedir el dret a la deducció a un altre contribuent que tinga dret a la seua aplicació respecte d'un mateix descendent, ascen- dent o família nombrosa?


Si. Quan dos o més contribuents tinguen dret a l'aplicació d'alguna de les anteriors deduccions respecte d'un mateix descendent, ascendent o família nombrosa, es podrà cedir el dret a la deducció a un d'ells. En este cas, als efectes del càlcul de la deducció, s'aplicaran les regles següents:


a)L'importde la deducció no es prorratejarà entre ells sinó que s'aplicarà íntegra ment- pel contribuent en el favor del qual s'haguera cedit la deducció.


b) Es computaran els mesos en què qualsevol dels contribuents que tingueren dret a la deducció complisca els requisits exigits per la norma per a aplicar la deducció.


c) Es tindran en compte de forma conjunta les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats corresponents a tots els contribuents que tingueren dret a la deducció.


d) Els imports que, si és el cas, s'hagueren percebut anticipadament, es consideraran obtinguts pel contribuent en el favor del qual s'haguera cedit la deducció.


En este cas de cessió del dret a la deducció s'hauria de tributar per el Impost sobre Successions i Donacions?


No. S'entendrà que no hi ha transmissió lucrativa a efectes fiscals per esta cessió.


DEDUCCIONS AUTONÒMIQUES: COMUNITAT VALENCIANA


a) Deducció de 224 euros per naixement o adopció en el període impositiu d'un fill discapacitat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica, igual o superior al 33%; i la suma de la base liquidable i de l'aho- rro no supere els 25.000 euros en tributació individual o 40.000 en tributació conjunta


Quan el fill que patisca dita discapacitat tinga, almenys, un germà discapa- citat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquic, igual o superior al 33%, la deducció ascendirà a 275 euros, sempre que la suma de la base liquidable general i de l'estalvi no siga superior a 25.000 euros en tributació individual o 40.000 euros en tributació conjunta


En ambdós casos han de complir-se els requisits per a aplicar el mínim per descendien- tes establits en la normativa estatal.


Preguntes relacionades


Hi ha incompatibilitat d'esta deducció respecte d'altres deduccions autonòmiques?


Esta deducció és compatible amb la deducció per naixement, adopció o acogimien- to (270 euros); per naixements o adopció múltiples (224 euros) i pel títol de fami- embolica nombrosa (300 o 600 euros, segons la categoria). Tinga's en compte que si ambdós progenitors tenen dret i desitgen aplicar-se totes les deduccions, els imports es prorrategen entre ells.


b) Deducció de 179 euros per cada ascendent en línia directa per consanguinitat (pare, iaio), afinitat (sogre/a) o adopció, major de 65 anys amb discapacitat física o sensorial, amb grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, o psíquica amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, sempre que no perceben rendes, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros; no presenten declaració d'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros i convisquen amb el contribuent.


La suma de la base liquidable general i de l'estalvi no ha de ser superior a 25.000 euros en tributació individual o 40.000 euros en tributació conjunta.


Quan més d'un contribuent declarant tinga dret a l'aplicació d'esta deducció respecte dels mateixos ascendents, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals.


No obstant això, quan els contribuents tinguen distint grau de parentiu amb l'ascendent, l'aplicació de la deducció correspondrà als de grau més pròxim, llevat que estos no tinguen rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros, i en este cas correspondrà als del següent grau.


La determinació de les circumstàncies personals i familiars que hagen de tindre's en compte es realitzarà atenent a la situació existent en la data de meritació de l'IRPF (amb caràcter general el 31 de desembre).


Preguntes relacionades


Poden aplicar-se esta deducció els quatre fills de l'ascendent?


Sí, al ser parents del mateix grau. No obstant això, l'import de la deducció ha de prorratejar-se entre el nombre de persones que tinguen dret a la mateixa.


I si la deducció la desitgen aplicar el fill i el nét de l'ascendent?


Depén. Si el grau més pròxim a l'ascendent (en este cas, fill) té dret a aplicar-se la deducció i té rendes anuals superiors a 8.000 euros, excloses les exemptes, tindrà preferència sobre el nét. De no superar el dit import mínim, la deducció correspondrà al descendent de següent grau (en este cas, el nét).


Quin període ha de conviure l'ascendent amb el contribuent per a generar

dret a la deducció?


Almenys la mitat del període impositiu.


I si l'ascendent està internat en un centre especialitzat?


En estos casos, es considera que conviuen amb el contribuent els ascendents que depenguen d'ell.


Què ocorreria si l'ascendent morira al llarg de l'any?


En este cas no s'aplicaria la deducció, llevat que muira el 31 de desembre.


Com computa l'edat de 65 anys als efectes d'estes deduccions?


Per a tindre dret a la deducció, l'ascendent que done dret a la mateixa ha de tindre complits els 65 anys a 31 de desembre de l'any respecte del qual se'n va a pre- assentar la declaració d'IRPF. És a dir, per a aplicar la deducció en la declaració corresponent a l'exercici 2015 ha de complir els 65 anys al llarg de 2015, encara que siga el 31 de desembre.


c) 100 euros per quantitats destinades a l'adquisició de material per cada fill que es trobe escolaritzat en unitats d'educació especial en un centre públic o privat concertat, sempre que es complisquen.


Es requerirà, a més, el compliment dels requisits següents:


1.-Que els fills o acollits donen dret a l'aplicació del corresponent mínim per

descendents establit per la normativa estatal reguladora de l'impost.


2.-Que el contribuent es trobe en situació de desocupació i inscrit com de- mandant d'ocupació en un servici públic d'ocupació. Quan els pares o acollidors visquen junts esta circumstància podrà complir-se per l'altre progenitor o adoptant.


3.-Que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l'estalvi no siga superior a 25.000 euros en tributació individual o 40.000 euros en tributació conjunta.


4.-Quan dos contribuents declarants tinguen dret a l'aplicació d'esta deducció, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals.


5.-L'import d'esta deducció es prorratejarà pel nombre de dies del període impo- sitivo en els que es complisca el requisit de l'anterior apartat 2. A estos efectes, quan els pares o acollidors, que visquen junts, complisquen el dit requisit, es tindrà en compte la suma dels dies d'ambdós, amb el límit del període impositiu.


Preguntes relacionades


Com s'apliquen les anteriors deduccions en el cas que visquen els dos pro- genitors?


Les quantitats assenyalades corresponen a la deducció que genera un descendent i poden aplicar-se bé en la declaració d'un dels progenitors, bé en la decla- ració conjunta si és el cas. En el cas que ambdós s'apliquen la deducció, hauran de prorratejar les quantitats indicades entre 2.

V.1.5. Altres


A pesar que, com hem anticipat, no s'arreplega en este apartat la fiscalitat general relativa a les persones físiques, volem referir-nos ací a algunes mesures d'aplicació general que poden tindre especial rellevància en el cas de familiars de contribuents discapacitats:


a) Els contribuents de l'IRPF tindran dret a deduir de la quota inicialment a pagar per este impost el resultat d'aplicar a la Base de la deducció corresponent al conjunt de donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció (aportacions a activitats prioritàries de mecenazgo99), la següent escala (a partir de l'1 de gener de 2016):



Base de deducción Importe

hasta

Porcentaje de deducción

150 euros

75

Resto base de deducción

30


Si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'hagueren realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d'ells, al de l'exercici anterior, el Percentatge de deducció aplicable a la Base de la deducció en favor d'eixa mateixa entitat, que excedisca de 150 euros, serà el 35%.


Transitòriament, durant l'exercici 2015, els percentatges aplicables seran els si- guientes: 50 en compte del 75%; el 27,5 en compte del 30%; i, en cas de recurrència, el 32,5 en compte del 35%


La base de deducció no podrà excedir el 15% de la base liquidable.



Preguntes relacionades


Quina és la base de les deduccions per donatius, donacions i aportacions realitzats a favor, entre altres, de les entitats sense ànim de lucre?


Centrant-nos en els casos més habituals, diners i immobles:


a) En els donatius dineraris, el seu import.


b) En els donatius o donacions de béns o drets, el valor comptable que tingueren en el moment de la transmissió i, a falta d'això, el valor determinat d'acord amb les normes de l'Impost sobre el Patrimoni.


El valor així determinat tindrà com a límit màxim el valor normal en el mercat del

bé o dret transmés en el moment de la seua transmissió.


b) Estaran exemptes de l'IRPF els guanys patrimonials i les rendes positives que es posen de manifest en seu del donant en ocasió dels donatius, donacions i aportacions abans mencionats a entitats sense ànim de lucre

VI. FISCALITAT APLICABLE A ENTITATS RELACIONADES AMB LA DISCAPACITAT


En este apartat s'arrepleguen aquelles mesures que afecten les entitats que tinguen relació amb la discapacitat.


En concret, les mesures que contempla la normativa espanyola es referixen, o bé a entitats que incloguen en el seu objecte social activitats relacionades amb les persones amb discapacitat, o bé a les entitats que incorporen en el seu personal a treballadors amb discapacitat.


També cal fer especial referència a les entitats sense fins lucratius, regula- dónes específicament


Preguntes relacionades


Qui tenen la consideració d'entitats sense fins lucratius als efectes de la Llei reguladora del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge?


Es consideren entitats sense fins lucratius, sempre que complisquen una sèrie de requisits:


a) Les fundacions.


b) Les associacions declarades d'utilitat pública.


c) Les organitzacions no governamentals de desenrotllament (ONG).


d) Les delegacions de fundacions estrangeres inscrites en el Registre de Funda- ciones.


e) Les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d'àmbit autonòmic integrades en aquelles, el Comité Olímpic Espanyol i el Comité Paralímpic Espanyol.


f) Les federacions i associacions de les entitats sense fins lucratius a què es referixen els paràgrafs anteriors.


Quins requisits han de complir les entitats abans mencionades perquè siguen considerades entitats sense fins lucratius?


Entre altres, perquè es consideren entitats sense fins lucratius, han de complir els requisits següents:


1º Que perseguisquen fins d'interés general, com puga ser, entre altres, els de defensa dels drets humans, de les víctimes del terrorisme i actes violents, els d'assís- tencia social i inclusió social, cívics, educatius, culturals, científics, esportius, sanitaris, laborals, d'enfortiment institucional, de cooperació per al desenrotllament, de promoció del voluntariat, de promoció de l'acció social, defensa del medi ambient, de promoció i atenció a les persones en risc d'exclusió per ràs- nes físiques, econòmiques o culturals, de promoció dels valors constitucionals i defensa dels principis democràtics, de foment de la tolerància, de foment de l'economia social, de desenrotllament de la societat de la informació, d'investigació cent- tífica, desenrotllament o innovació tecnològica i de transferència de la mateixa cap al teixit productiu com a element impulsor de la productivitat i competitivitat empresarial.


2º Que destinen a la realització dels dits fins almenys el 70 per 100 d'una sèrie de

rendes i ingressos que obtinga les mateixes.


3º Que els fundadors, associats, patrons, representants estatutaris, membres dels òrgans de govern i els cònjuges o parents fins al quart grau inclusivament de qualsevol d'ells no siguen els destinataris principals de les activitats que es realitzen per les entitats, ni es beneficien de condicions especials per a utilitzar els seus servicis.


4º Que els càrrecs de patró, representant estatutari i membre de l'òrgan de go- bierno siguen gratuïts, sense perjuí del dret a ser reembossats dels gastos vaig deure- dónament justificats que l'exercici de la seua funció els ocasione,


5º Que en cap cas tindran la condició d'entitats sense fins lucratius aquelles entitats el règim jurídic de les quals permeta, en els supòsits d'extinció, la reversió del seu patrimoni a l'aportant del mateix o als seus hereus o legataris, llevat que la reversió estiga prevista en favor d'alguna entitat beneficiària del mecenatge.


6º Que estiguen inscrites en el registre corresponent.




VI.1. IMPOST SOBRE SOCIETATS


L'Impost sobre Societats (IS) és un tribut de caràcter directe i naturalesa perso- nal que grava la renda de les societats i la resta d'entitats jurídiques d'acord amb la seua normativa reguladora.


VI.1.1. Exempcions


Estaran exemptes d'este impost i, per tant, no tributaran per ell, els guanys pa- trimoniales i les rendes positives que es posen de manifest en ocasió dels do- natius, donacions i aportacions realitzades en favor de les entitats sense ànim de lucre.



Preguntes relacionades


Quins beneficis tenen les entitats sense fins lucratius en l'àmbit de l'Impues- to sobre Societats?


Estaran exemptes, i per tant no tributaran per este Impost, entre altres, les següents rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius: 1r Les derivades dels ingressos següents: a) Els donatius i donacions rebuts per a col·laborar en els fins de la en- tidad, incloses les aportacions o donacions en concepte de dotació patrimonial, les ajudes econòmiques rebudes en virtut dels convenis de col·laboració empresarial i en virtut dels contractes de patrocini publicitari, General de Publicitat; b) Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguen amb el dret a percebre una prestació derivada d'una explotació econòmica no exempta; i 2n Les obtingudes en l'exercici de les explotacions económi- cas exemptes.


Respecte a les explotacions econòmiques quines rendes estan exemptes en l'Im- lloc sobre Societats?


Estan exemptes de l'impost sobre Societats, entre altres, les rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius que procedisquen de les següents explotacions econòmiques, sempre que siguen desenrotllades en compliment del seu objecte o finalitat específica:


1º Les explotacions econòmiques de prestació de servicis de promoció i gestió de l'acció social, així com els d'assistència social i inclusió social que s'indiquen a continuació, incloent-hi les activitats auxiliars o complementàries d'aquells, com són els servicis accessoris d'alimentació, allotjament o transport:


a) Assistència a persones amb discapacitat, inclosa la formació ocupacional, la inserció laboral i l'explotació de granges, tallers i centres especials en què desenrotllen el seu treball.


2º Les explotacions econòmiques de prestació de servicis d'hospitalització o assís- tencia sanitària, incloent-hi les activitats auxiliars o complementàries dels mos- mos, com són l'entrega de medicaments o els servicis accessoris d'alimentació, allotjament i transport.


VI.1.2. Deduccions


Les persones jurídiques tenen beneficis fiscals que els permeten minorar la quota a pagar per l'Impost sobre Societats.


a) Deducció per creació d'ocupació per a treballadors amb discapacitat


Serà deduïble de la quota íntegra de l'impost sobre Societats, la quantitat de:


1.- 9.000 euros per cada persona/any d'increment de la mitjana de plantilla de trava- jadores amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, contra- tados pel contribuent, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior.


2.- 12.000 euros per cada persona/any d'increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%, contractats pel contribuent, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior.


Per exemple, si una societat contracta l'1 de juliol de 2015 un treballador amb discapaci- doneu en un grau del 45%, i la plantilla mitjana total de treballadors a 1 de gener de 2015 és de 20 treballadors, dels quals unisc d'ells és discapacitat amb un grau de minusvalidesa del 45%; l'increment de persones any de treballadors amb discapacitat ha sigut de 1,5 respecte d'1, per la qual cosa tindria dret a deduir-se en la quota de l'impost és de 4.500 (9.000 x 0,5).


Els beneficiaris d'esta deducció són tant els contribuents de l'impost sobre Societats, com els de l'IRPF que exercisquen activitats empresarials o profesio- nales i que determinen el seu rendiment net per mitjà del mètode d'estimació directa.

b) Deducció per activitats d'investigació i desenrotllament i innovació tecnològica Serà deduïble de la quota de l'impost sobre Societats, com a activitat d'inves tigación i desenrotllament, la creació, combinació i configuració de programari avançat sempre que estiga destinat a facilitar a les persones amb discapacitat l'accés als servicis de la societat de la informació, quan es realitze sense fi de lucre.


La base de deducció estarà constituïda per l'import dels gastos d'investigació i desenrotllament i, si és el cas, per les inversions en elements d'immobilitzat material i intangible exclosos els terrenys i edificis, minorada en l'import de les subvencio- nes rebudes per al foment de les dites activitats i imputables com a ingrés en el període impositiu.


Si els gastos per investigació i desenrotllament efectuats en el període impositiu són majors que la mitjana dels efectuats en els dos anys anteriors, la deducció serà del 25% fins dita mitjana, i del 42% sobre l'excés respecte d'aquella. A més de practicarà una deducció addicional del 17% de l'import Dels gastos de personal de l'entitat corresponents a investigadors qualificats adscrits en exclusiva a activitats d'investigació i desenrotllament


El Percentatge de deducció serà del 25% dels gastos efectuats en el període im- positiu per este concepte i el 8% de les inversions en elements d'immobilitzat material i immaterial, exclosos els immobles i terrenys, sempre que estiguen afectes exclusivament les activitats d'investigació i desenrotllament.


c) Deducció en quota del 35/40% del valor de la donació a entitats sense ànim de lucre


Els subjectes passius de l'impost sobre Societats tindran dret a deduir de la quota íntegra de l'impost, minorada en una sèrie de deduccions i bonificacions, el 35% de les donacions realitzades en favor de les entitats sense fins lucratius.


Si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'hagueren realitzat do- natius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d'ells, al del període impositiu anterior, el Percentatge de deducció aplicable a la Base de la deducció en favor d'eixa mateixa entitat serà el 40%.


Les donacions que servixen de base d'esta deducció no podran excedir el 10% de la base imposable del període impositiu.


A més, les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes per excedir el 10% de la base imposable del període impositiu, podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen en els deu anys immediats i successius.


VI.2. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT


Als efectes de l'IVA, són entitats o establiments que tenen la consideració de socials únicament aquelles en els que concórreguen els requisits següents:


1º No tindre finalitat lucrativa i dedicar, si és el cas, els beneficis eventualment obtinguts a l'exercici d'activitats exemptes d'idèntica naturalesa.


2º Els càrrecs de president, patró o representant legal hauran de ser gratuïts i no tindre interés en els resultats econòmics de l'explotació per si mateixos o a través de persona interposada.


3º Els socis, comuners o partícips de les entitats o establiments i els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclusivament, no podran ser dónestu natarios principals de les operacions exemptes ni gaudir de condicions especials en la prestació dels servicis.


Preguntes relacionades


Este últim requisit mencionat s'aplica en qualsevol cas?


No. Este requisit no s'aplicarà quan es tracte de les prestacions de servicis d'assistència social a persones que requerisquen una educació especial i a persones amb discapacitat.


A partir de l'1 de gener de 2013, desapareix el reconeixement previ del caràcter social d'entitats?


Les entitats que complisquen els requisits previstos en la Llei de l'IVA podran obtindre per mitjà de sol·licitud dirigida a la Delegació o Administració de la A. E. A. T. en la circumscripció territorial del qual estiga situat el seu domicili fiscal, la seua qualificació com a entitats o establiments privats de caràcter social.


L'eficàcia de la dita qualificació, que serà vinculant per a l'Administració, quedarà subordinada, en tot cas, a la subsistència de les condicions i requisits que fonamenten l'exempció.


Les exempcions corresponents als servicis prestats per entitats o vaig establir- mientos de caràcter social que reunisquen els requisits anteriors s'aplicaran amb inde- litispendència de l'obtenció de la qualificació, sempre que es complisquen les condicions que resulten aplicables en cada cas.


Des de l'1 de gener de 2013, les operacions es consideraran exemptes encara que l'entitat no dispose de reconeixement administratiu del dret a aplicar-les o del seu caràcter social (tràmits anterior normativa) o d'una qualificació administrativa com de caràcter social (tràmit nova normativa), sempre que es complisquen les condicions que resulten aplicables en cada cas.


Preguntes relacionades


Està exempta l'ensenyança de signes impartida per una Federació de sords?


Estos servicis tenen el caràcter d'assistència social al tractar-se d'educació especial de persones amb discapacitat.


Per tant, estan exempts sempre que l'entitat que els presta siga una entitat de dret públic o una entitat o establiment privat de caràcter social, inclús si són efectuades a canvi d'una quota addicional a l'exigida per la seua consideració de socis de l'associació.


Si no es compliren els requisits per a aplicar l'exempció, els servicis esmentats tributarien al tipus del 10%.


Què béns importats, en l'àmbit de l'IVA estan exempts del mateix?


Els béns importats en benefici de persones amb discapacitat.


En particular, estaran exemptes de l'impost les importacions de béns especialment concebuts per a l'educació, l'ocupació o la promoció social de les persones físiques o mentalment disminuïdes, efectuades per institucions o organismes degudament autoritzats que tinguen per activitat principal l'educació o assistència a estes per- sasses, quan es remeten gratuïtament i sense fins comercials a les mencionades institucions o organismes.


L'exempció s'estendrà a les importacions dels reposats, elements o accés- rius dels citats béns i de les ferramentes o instruments utilitzats en el seu man- tenimiento, control, calibrat o reparació, quan s'importen conjuntament amb els béns o s'identifique que corresponguen a ells.



Poden cedir les dites entitats els béns importats, sense perdre l'exempció de l'IVA?


Sí. Els béns importats amb exempció podran ser prestats, llogats o cedits, sense ànim de lucre, per les entitats o establiments beneficiaris, a les persones mencionades en la pregunta anterior, sense perdre el benefici de l'exempció.


VI. 3. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS


L'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) és un tribut de naturalesa indirecta que grava transmissions patrimonials one- roses de béns i drets, operacions societàries i actes jurídics documentats.


Les aportacions al Patrimoni Protegit de les persones amb discapacitat gaudiren d'exempció de tributació per l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.


VI.4. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS ET- RRENOS DE NATURALESA URBANA


L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVT- NU) és un impost que grava l'augment de valor dels terrenys urbans lloc de manifest en el moment de la transmissió.


Com en el cas d'altres impostos, en l'IIVTNU hi ha beneficis que, si bé riguen- aplicables a tots els contribuents, poden tindre especial rellevància en el cas dels discapacitats.


Així, estaran exempts d'este impost, els increments que es posen de manifest en les transmissions de terrenys realitzades en ocasió dels donatius, donacions i aportacions a fundacions en els termes que preveu la normativa reguladora de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.


A manera d'exemple, en un supòsit en què una societat done un terreny a una fundació, esta última, subjecte passiu de l'impost, no haurà de tributar pel citat im- lloc, al quedar exempt.


L'aplicació de l'anterior exempció quedarà condicionada que les dites entitats comuniquen a l'Ajuntament competent que s'acullen al règim fiscal especial pre- vist en la normativa reguladora de les mateixes, quedant vinculada a este règim de forma indefinida durant els períodes impositius següents, en tant es complisquen els requisits exigits per la Llei i mentres no es renuncie a la seua aplicació.


També es troben exemptes d'este impost els corresponents increments de valor quan l'obligació de satisfer aquell recaiga, entre altres, sobre les següents persones o entitats:


a) Les institucions que tinguen la qualificació de benèfiques o de beneficodocents.


b) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la normativa sobre ordenació i supervisió de les assegurances privades.


c) La Creu Roja Espanyola.



VI.5. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES


L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és un tribut directe el fet del qual im- ponible està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d'activitats em- presariales, professionals o artístiques, s'exercisquen o no en local determinat i es troben o no especificades en les tarifes de l'impost.


Les entitats sense fins lucratius estaran exemptes del IAE pel desenrotllament de les ex- plotaciones econòmiques les rendes de les quals estan exemptes de tributar en l'Impost sobre Societats. No obstant això, les dites entitats hauran de presentar declaració d'alta en la matrícula d'este impost i declaració de baixa en cas de cessament en l'activitat.


L'aplicació de les exempcions mencionades en el paràgraf anterior estarà condiciona- dóna que les dites entitats comuniquen a l'Ajuntament competent que s'acullen al règim fiscal especial previst en la normativa reguladora de les mateixes, quedant vinculada a este règim de forma indefinida durant els períodes impositius següents, en tant es complisquen els requisits exigits per la Llei i mentres no es renuncie a la seua aplicació.


VI.5.1. Exempcions


Estaran exemptes d'este impost i, per tant, no hauran de tributar per ell, entre altres:


a) Els subjectes passius que inicien l'exercici de la seua activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d'este impost en què es desenrotlle aquella.


b) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la normativa106 sobre ordenació i supervisió de les assegurances privades.


c) Els organismes públics d'investigació, els establiments d'ensenyança en tots els seus graus costejats íntegrament amb fons de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d'utilitat pública, i els establiments d'ensenyança en tots els seus graus que, care- ciendo d'ànim de lucre, estigueren en règim de concert educatiu, inclús si facilitaren als seus alumnes llibres o articles d'escriptori o els prestaren els servicis de mitja pensió o internat i encara que per excepció venguen en el mateix establecimien- to els productes dels tallers dedicats a la dita ensenyança, sempre que l'import de la dita venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destine, exclu- sivamente, a l'adquisició de matèries primeres o al sosteniment de l'establiment.


d) Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d'ocupació que per a l'ensenyança, educació, rehabilitació i tutela de minusvàlids realitzen, encara que venguen els productes dels tallers dedicats als dits fins, siem- pre que l'import de la dita venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destine exclusivament a l'adquisició de matèries primeres o al sosteniment de l'establiment.


e) La Creu Roja Espanyola.


Les exempcions previstes en els apartats c) i d) tindran caràcter rogat i es conce- derán, quan procedisca, a instància de part.

VII. EL PATRIMONI PROTEGIT DE PERSONES AMB DISCAPACITAT


En este apartat s'arrepleguen els aspectes generals i fiscals relatius a la protecció

del patrimoni de les persones amb discapacitat.


Des de l'any 2003, amb l'aprovació de la normativa sobre protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, estes i els seus familiars disposen d'un nou instrumen- to jurídic format per béns i drets l'objectiu dels quals és afavorir la constitució d'estos fons patrimonials vinculats a la satisfacció de les necessitats vitals de les persones amb discapacitat: el patrimoni protegit.


En definitiva es tracta de poder designar uns béns determinats (diners, immobles, valors, etc) perquè amb ells, i amb els beneficis que es deriven del seu administra- ción, es puga fer front a les necessitats vitals de la persona amb discapacitat, evitant que s'hagen de realitzar un altre tipus de negocis jurídics, com per exemple una donació, més costosa des del punt de vista tributari; o haver d'esperar a transmetre dites béns per via hereditària.


VII.1. ASPECTES GENERALS


Tindran la consideració de beneficiaris del patrimoni protegit, exclusivament, les persones amb discapacitat afectades pels següents graus de discapacitat:


a) Les afectades per una discapacitat psíquica igual o superior al 33%.


b) Les afectades per una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%.


La persona amb discapacitat, sempre que tinga capacitat d'obrar prou, inclús- que no siga plena, tindrà dret a decidir tot el concernent a la seua persona i al seu patrimoni; però en el cas que no tinga capacitat d'obrar prou, correspon als seus pares, tutors, curadors o guardadors de fet prendre aquelles decisions que la Llei reconeix la persona amb discapacitat, com per exemple, constituir el patrimoni protegit; administrar el mateix o designar a un tercer per a això, o consentir rebre aportacions, o negar-se a això.


Preguntes relacionades


Qui constituïx el Patrimoni Protegit?


Poden constituir el Patrimoni Protegit, la pròpia persona discapacitada, els pares,

tutors, curadors o guardadors de fet i qualsevol persona amb interés legítim.


Com es constituïx el Patrimoni Protegit?


La constitució s'efectua en escriptura pública davant de Notari per la persona o persones que la proposen, identificant el beneficiari, béns que inicialment s'aporten i les regles per a l'administració del mateix i qui va a administrar-ho.


Què béns poden integrar el patrimoni protegit?


El patrimoni es forma per mitjà d'aportacions inicials i posteriors de diners, béns, i drets. Poden aportar-se qualsevol tipus de béns que puguen generar rendimien- tos econòmics: diners, segurs, immobles, drets, valors, obres d'art, joies, etc.


Qui i com administra el Patrimoni Protegit?


Quan el constituent és la pròpia persona amb discapacitat, beneficiari del mateix, s'apliquen les regles d'administració que consten en el títol constitutiu. Quan el constituent és diferent del beneficiari, les regles d'administració han de preveure l'autorització judicial.


Com s'extingix el Patrimoni Protegit?


El Patrimoni Protegit s'extingix per la defunció del beneficiari o perquè este deix de reunir la condició de persona amb discapacitat. També el Jutge pot acor- donar la seua extinció quan així convinga a l'interés de la persona amb discapacitat. En definitiva, quan la continuació del règim de protecció no es justifica.


VII.2. ASPECTES TRIBUTARIS



VII.2.1 Impost sobre les renda de les persones físiques


Les aportacions al patrimoni protegit poden ser dineràries o no dineràries; i les pot realitzar tant una persona física com una jurídica.


Fiscalitat del titular del Patrimoni: persona amb discapacitat


Les aportacions rebudes per una persona discapacitada titular d'un patrimoni protegit estan subjectes a una complexa fiscalitat, ja que en funció de la quantia tributen en seu de l'IRPF i, l'excés, en seu de l'impost sobre Successions i Donacions.


Quan els aportants siguen persones físiques, tindran la consideració, per al titular del patrimoni protegit, de rendiments de treball fins a l'import de 10.000 € anual- els per cada aportant i 24.250 € anuals en conjunt.


Quan els aportants siguen subjectes passius de l'impost sobre Societats, tindran la consideració de rendiments de treball sempre que hagen sigut gasto deduïble en l'Impost sobre Societats, amb el límit de 10.000 € anuals. Este límit és independent de l'assenyalat en el paràgraf anterior.


A estos rendiments els resultarà d'aplicació l'exempció prevista en la normativa de l'IRPF, fins a un import màxim anual de 3 vegades l'IPREM, conjuntament amb les prestacions percebudes en forma de renda dels sistemes de previsió social constituïts a favor seu.


No estarà subjecta a l'Impost sobre Donacions la part de les aportacions que tinga per al perceptor, titular del patrimoni protegit, la consideració de rendiments del treball.


Quan estes aportacions es realitzen per subjectes passius de l'impost sobre Societats a favor dels patrimonis protegits dels parents, cònjuges o persones a càrrec dels empleats de l'aportant, únicament tindran la consideració de rendi- mientos de treball per al titular del patrimoni protegit.


En el cas d'aportacions no dineràries, la persona amb discapacitat titular del pa- trimonio protegit se subrogarà en la posició de l'aportant respecte de la data i el valor d'adquisició dels béns i drets aportats, però sense que, als efectes d'ulteriors transmissions, li siguen aplicables els coeficients d'abatiment que permeten reduir el guany patrimonial en funció de l'antiguitat de la mateixa.


No estarà subjecta a l'Impost sobre Donacions la part de les aportacions que tinga per al perceptor la consideració de rendiments del treball.


Preguntes relacionades


Exempció de les prestacions derivades de sistemes de previsió social cons- tituidos a favor de persones amb discapacitat o de patrimonis protegits de discapacitats.


Per a les persones amb discapacitat, queden exempts:


1.- Els rendiments del treball que provinguen de les prestacions, obtingudes en for- ma de renda, que deriven dels Plans de Pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i segurs de dependència que complisquen els requisits establits per la normativa de l'IRPF, com a sistemes de previsió social constituïts a favor de persones amb discapacitat.


2.- Els rendiments de treball derivats de les aportacions de tercers a patrimonis protegits constituïts a favor seu.


Als rendiments anteriors els resultarà aplicable una exempció fins a un import màxim anual de tres vegades l'IPREM, per a cada un d'estos rendiments.


Com es valoraran en el patrimoni de la persona discapacitada les aportacions no dineràries realitzades en favor seu?


En el cas d'aportacions no dineràries, el contribuent discapacitat titular del patrimoni protegit se subrogarà en la posició de l'aportant respecte de la data i el valor d'adquisició dels béns i drets aportats, però sense que, als efectes d'ulteriors transmissions, li siga aplicable els coeficients d'abatiment apli- cables a els guanys patrimonials derivats d'elements patrimonials adquirits amb anterioritat a 31 de desembre de 1994.


Quina consideració tenen per al perceptor discapacitat les aportacions rea- lizadas al seu patrimoni protegit, realitzades per contribuents de l'IRPF?


Les aportacions que es realitzen per contribuents de l'IRPF tindran la consideració de rendiments del treball per a la persona discapacitada titular del patrimoni prot- gido, fins a l'import de 10.000 euros anuals per cada aportant i de 24.250 euros anuals en conjunt de tots els aportants. Estos límits són independents de les aportacions realitzades per subjectes passius de l'impost de Societats.


Estos rendiments no estaran subjectes a retenció o ingrés a compte.


La part de les aportacions que tinga per al seu perceptor la consideració de rendi- mientos del treball no estarà subjecta a l'Impost sobre Donacions.


Quina consideració tenen per al perceptor discapacitat les aportacions realitzades al seu patrimoni protegit per contribuents de l'impost sobre Societats?


Quan els aportants siguen subjectes passius de l'impost sobre Societats, tindran la consideració de rendiments del treball per al titular del patrimoni protegit, sempre que hagen sigut gasto deduïble en l'Impost sobre Societats amb el límit de 10.000 euros anuals. Este límit és independent dels establits per aporta- ciones de contribuents de l'IRPF.


Quan estes aportacions es realitzen a favor dels patrimonis protegits dels pa- rients, cònjuges o persones a càrrec dels empleats de l'aportant, únicament tin- drán la consideració de rendiment del treball per al titular del patrimoni protegit.


Estos rendiments no estaran subjectes a retenció o ingrés a compte.


La part de les aportacions que tinga per al seu perceptor la consideració de rendi- mientos del treball no estarà subjecta a l'Impost de Successions i Donacions.



Quina consideració tindran les aportacions a patrimonis protegits que ex- cedisquen dels límits previstos en la normativa?


L'import de les aportacions que, per excedir els límits i condicions previstos en la normativa, no tinguen la consideració de rendiments del treball, estaran suje- bigòrnia a l'Impost de Successions i Donacions.


Com s'integren en la base imposable de la persona discapacitada, titular del patrimoni protegit, els rendiments del treball obtinguts com consecuen- cia de les aportacions realitzades a favor seu?


La integració dels rendiments del treball en la base imposable de l'IRPF del amb- contribuïxen-te discapacitat titular del patrimoni protegit, s'efectuarà per l'import en què la suma d'estos rendiments i, si és el cas, les prestacions percebudes en forma de renda dels sistemes de previsió social constituïts a favor seu excedisca tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM).


Fiscalitat dels aportants


Les aportacions de persones físiques a un patrimoni protegit amb discapacitat impli- ca dos beneficis fiscals en l'àmbit de l'IRPF: una reducció en la base imposable i una exempció del guany patrimonial derivada de la donació quan la mateixa consistix en una aportació no dinerària.


Quant al primer d'ells, les aportacions al patrimoni protegit de persones amb discapacitat efectuades per les persones que tinguen amb el mateix una relació de parentiu en línia directa (pare/fill/nét) o col·lateral (germans/tio-nebot) fins al tercer grau inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que ho tingueren a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, donaran de- recho a reduir la base imposable de l'aportant, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals.


El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuen apor- taciones a favor d'un mateix patrimoni protegit no podrà excedir 24.250 euros anuals. Si se supera el dit límit, la reducció ha de fer-se de forma proporcional a l'import de les dites aportacions.


Quan les aportacions excedisquen dels límits previstos o en aquells casos en què no procedisca la reducció per insuficiència de base imposable, es tindrà dret a re- ducciàs en els quatre períodes impositius següents, fins a esgotar en cada un d'ells els imports màxims de reducció. En cas de concurrència s'aplicaran en primer lloc la reducció d'exercicis anteriors.


El segon benefici fiscal suposa la no existència de guany o pèrdua patrimonial

en l'àmbit de l'IRPF de les aportacions no dineràries al patrimoni protegit.


Preguntes relacionades


Qui tenen la consideració de beneficiaris en la creació de patrimonis

protegits?


Tindran esta consideració, exclusivament, les persones amb discapacitat, afecta-

dónes pels següents graus de minusvalidesa:


a) Les afectades per un grau de discapacitat psíquica igual o superior al 33%.


b) Les afectades per un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior

al 65%.


Quan diverses persones realitzen aportacions en favor d'un mateix patrimoni protegit hi ha algun límit màxim per a l'import total de les reduccions aplicades per totes elles?


Si. Quan diverses persones realitzen aportacions en favor d'un mateix patrimoni protegit les reduccions aplicades per totes elles no poden excedir 24.250 eu- ros, havent d'observar-se, addicionalment, que la reducció aplicada per cada aporten- et no excedisca de 10.000 euros.


Per exemple, si quatre germans realitzen l'any una aportació de 15.000 euros cada un al patrimoni protegit constituït en favor de sa mare discapacitada en grau igual o superior al 65%, la reducció a aplicar per cada un d'ells en l'ejer- cicio seria:


Aportació individual amb dret a reducció l'any: 10.000 euros.


Import total de les aportacions amb dret a reducció l'any: 40.000 euros (10.000 x 4).


Quantia a reduir per cada aportant: (10.000 x 24.250 / 40.000) = 6.062,5 euros.


Els excessos aportats sobre la dita quantitat podran reduir-se en els quatre anys següents, respectant els mateixos límits.


Si es realitzen aportacions no dineràries al patrimoni protegit de discapacitats Com es valoren als efectes d'aplicar la reducció de les dites aportacions?


Les aportacions no dineràries al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat es valoraran d'acord amb els criteris següents:


a) En els donatius o donacions de béns o drets, el valor comptable en el moment de la transmissió i, a falta d'això, el valor conforme a l'Impost sobre Patrimoni.

b) En la constitució d'un dret real d'usdefruit sobre béns immobles, l'import anual a computar en cada període impositiu serà el 2% del valor cadastral.


c) En la constitució d'un dret real d'usdefruit sobre valors, l'import dels dividends o interessos percebuts per l'usufructuari en cada un dels anys de duració de l'usdefruit.


d) En la constitució d'un dret real d'usdefruit sobre altres béns i dere- chos, l'import anual resultant d'aplicar l'interés legal dels diners de cada exercici al valor de l'usdefruit determinat en la seua constitució conforme a l'Im- lloc sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.


e) En els donatius o donacions d'obres d'art de qualitat garantida i dels béns que formen part del Patrimoni Històric Espanyol, la valoració efectua- dóna per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació.


El valor determinat, segons les regles anteriors, tindrà com a límit màxim el valor normal de mercat del bé o dret transmés en el moment de la seua transmissió.


No generaran el dret a reducció les aportacions d'elements afectes l'activitat que efectuen els contribuents de l'IRPF que realitzen activitats econòmiques.


Què ocorre amb l'excés d'aportacions realitzades que sobrepassen el límit previst en l'exercici?


Les aportacions que excedisquen dels límits previstos donaran dret a reduir la base imposable dels quatre períodes impositius següents, fins a esgotar, si és el cas, en cada un d'ells els imports màxims de reducció.


El que assenyala anteriorment, també serà aplicable en els supòsits en què no procedisca la reducció per insuficiència de base imposable.


Quan concórreguen en un mateix període impositiu reduccions de la base imposable per aportacions efectuades en l'exercici amb reduccions d'exercicis anteriors pendents d'aplicar, es practicaran en primer lloc les reduccions procedents d'exercicis anteriors, fins a esgotar els imports màxims de reducció.


Quines conseqüències fiscals tindrà la disposició anticipada per part del dis- capacitat de les aportacions efectuades al patrimoni protegit constituït en favor seu?


Excepte en els casos de defunció del titular del patrimoni protegit, o de l'aportant, la disposició, en el període impositiu en què es realitza l'aportació o en els quatre següents, de qualsevol bé o dret aportat al patrimoni protegit de la persona amb discapacitat determinarà les següents conseqüències fiscals:


Si l'aportant és un contribuent de l'IRPF, haurà de reposar les quantitats reduïdes de la base imposable indegudament practicades, més els interessos de demora que pro- cedisquen, per mitjà de la presentació de l'oportuna autoliquidació complementària en el termini que medie entre la data de la disposició i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es realitze la disposició.


El titular del patrimoni protegit, haurà d'integrar en la base imposable del període impositiu en què es realitza la disposició la part de l'aportació rebuda que haguera deixat d'integrar en l'exercici en què es va produir l'aportació més els interessos de demora que procedisquen.


No obstant això, no tindran la consideració d'actes de disposició anticipada, els gastos de diners i béns mobles fungibles destinats a l'atenció de les necessitats vitals del discapacitat titular del patrimoni.


En els casos en què l'aportació s'haguera realitzat al patrimoni protegit dels parents, cònjuges o persones a càrrec dels treballadors en règim de tutela o aco- gimiento, per un subjecte passiu de l'impost sobre Societats, l'obligació descrita en el paràgraf anterior haurà de ser complida pel dit treballador. El treballador titular del patrimoni protegit haurà de comunicar a l'ocupador que va efectuar les aportacions, les disposicions que s'hagen realitzat en el període impositiu.


Quines conseqüències tindrà la disposició anticipada per a gastos corrents, en diners o béns mobles, per part del discapacitat, de les aportacions efec- tuadas al patrimoni protegit constituït en favor seu?


No es consideraran actes de disposició el gasto de diners i el consum de béns fungibles integrats en el patrimoni protegit, quan es facen per a atendre les necessitats vitals de la persona beneficiària.


Ara bé, perquè tal conclusió siga possible, atés que els beneficis fiscals que- donen lligats a l'efectiva constitució d'un patrimoni, haurà de constituir-se este últim, la qual cosa implica que, excepte en circumstàncies excepcionals per les quals puntualment la persona amb discapacitat puga estar travessant, el gasto de diners o béns fungibles abans del transcurs de quatre anys des de la seua aportació no ha d'impedir la constitució i el manteniment durant el temps de l'esmentat patrimoni protegit.


Quines aportacions no donen dret a reducció?


No generaran el dret a reducció les aportacions següents:


a) Les d'elements afectes l'activitat que realitzen els contribuents per l'IRPF que realitzen activitats econòmiques.


b) Les efectuades pel mateix contribuent discapacitat titular del patrimoni protegit.


Com es valoraran en el patrimoni de la persona discapacitada les aportacio nes no dineràries realitzades en favor seu?


En el cas d'aportacions no dineràries, el contribuent discapacitat titular del patrimoni protegit se subrogarà en la posició de l'aportant respecte de la data i el valor d'adquisició dels béns i drets aportats, però sense que, als efectes d'ulteriors transmissions, li siga aplicable els coeficients d'abatiment apli- cables a els guanys patrimonials derivats d'elements patrimonials adquirits amb anterioritat a 31 de desembre de 1994.


Quina consideració tenen les aportacions al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat, realitzades per contribuents de l'IRPF?


Les aportacions que es realitzen per contribuents de l'IRPF tindran la consideració de rendiments del treball per a la persona discapacitada titular del patrimoni prot- gido, fins a l'import de 10.000 euros anuals per cada aportant i de 24.250 euros anuals en conjunt de tots els aportants. Estos límits són independents de les aportacions realitzades per subjectes passius de l'impost de Societats.


Estos rendiments no estaran subjectes a retenció o ingrés a compte.


La part de les aportacions que tinga per a u perceptor la consideració de rendimien- tos del treball no estarà subjecta al Impost sobre Successions i Donacions.


Com s'integren en la base imposable de la persona discapacitada, titular del patrimoni protegit, els rendiments del treball obtinguts com consecuen- cia de les aportacions realitzades a favor seu?


La integració dels rendiments del treball en la base imposable de l'IRPF del contribu- yente discapacitat titular del patrimoni protegit, s'efectuarà per l'import en què la suma d'estos rendiments i, si és el cas, les prestacions percebudes en forma de renda dels sistemes de previsió social constituïts a favor seu excedisca tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM).

VII.2.2. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídi- cos documentats


Les aportacions als patrimonis protegits de les persones amb discapacitat go- zaran d'exempció de tributació en les tres modalitats de gravamen de l'ITP i AJD, encara que la realment transcendent en este àmbit és la d'Actes Jurídics Documenta- dos, ja que al tractar-se d'aportacions gratuïtes a patrimonis protegits, els negocis jurídics tributarien en la majoria de les ocasions per el Impost sobre Successions i Donacions, i no pel concepte Transmissions Patrimonials Oneroses.


En el que concernix a Actes Jurídics Documentats, documents notarials, a l'existir l'esmentada exempció, per les escriptures públiques de constitució, aportació o extinció del patrimoni protegit, no caldrà satisfer l'esmentat impost.


VII.2.3. Impost sobre Successions i Donacions


Les aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat fins a la quantitat de 10.000 euros anuals tenen la consideració, per al perceptor, de ren- dimientos del treball per cada aportant i 24.250 € en el seu conjunt. Estes quantitats quedaran no subjectes a l'Impost de Successions i Donacions.


No obstant això, les aportacions rebudes per les persones amb discapacitat en els seus patrimonis protegits estan subjectes a l'Impost sobre Donacions en la quantia que no tinga la consideració de renda del treball en l'IRPF, és a dir, quan les aporta- ciones rebudes excedisquen dels límits: 10.000 euros/any si es tracta d'un sol apor- tante persona física, o d'un subjecte passiu de l'impost sobre Societats; i de 24.250 euros/any, si es tracta de diversos aportants persones físiques.

VII.2.4. Obligacions formals


Els contribuents de l'IRPF, titulars del patrimoni protegit de persones amb dis- capacitat, hauran de presentar una declaració en què s'indique la composició del patrimoni, les aportacions rebudes, les disposicions del patrimoni protegit realitzades durant el període impositiu, inclòs el gasto dels diners i el consum de béns fungibles integrats en el patrimoni protegit.


El termini per a presentar-la és durant el mes de gener de l'any següent a l'any natural a què es referix la declaració, havent de presentar telemàticament davant de l'A.E.A.T.

VIII. NOTES ORIENTADORES RELATIVES A LA DECLARACIÓ FOR- MAL D'INCAPACITAT DE LA PERSONA AMB DISCAPACITAT

1.- La discapacitat que puga tindre una persona és bàsicament una qüestió de fet, però al temps és una situació jurídica (“malalties o deficiències físiques o psíquiques de caràcter persistent que impedixen a una persona governar-se per si mateix”) prevista en el Codi Civil. És a dir, una formalització jurídica o vaig reconéixer- mentisc judicial d'aquella situació personal, a fi de protegir tant a la dita persona com als seus béns, davant de possibles situacions que per la seua discapacitat se li puguen plantejar i que li impedisquen o dificulten prendre una decisió lliure i conscient amb vista a les conseqüències i responsabilitats dels seus actes.


2.- L'apreciació jurídica i la constatació d'existència de la discapacitat en una persona es manifesta en la seua incapacitat d'autogovern o de portar una recta admi- nistración del seu patrimoni, i requerix un procediment i un pronunciament judicial davant del Jutjat de Primera Instància del domicili de la dita persona. En el dit procedi- mentisc judicial s'analitzaran l'estat real de la persona afecta, i la singular situació personal i patrimonial i, si és el cas es fixaran, per mitjà de Sentència judicial els instru- mentos individuals de protecció de la dita persona i els seus béns.


3.- Durant la minoria d'edat de la persona amb discapacitat són els seus pares o el teu- tores els que en exercici de la seua pàtria potestat/tutela assumixen personal i directamen- l'atenció de la seua persona i béns. No obstant això, convé que la dita situació de fet siga objecte de tractament jurídic i pronunciament judicial, al màxim tardar, acabada d'aconseguir la majoria d'edat (actualment, 18 anys) a fi d'evitar situacions transitòries o inclús abans, si es preveu una possible falta dels dos progenitors i la persistència de dita discapacitat. Sense sentència judicial prèvia no es pot afirmar que una persona major d'edat siga considerada jurídicament incapacitada per a go- bernar la seua persona o els seus béns. No val per si mateixa, la situació real d'incapacitat, és necessari el seu reconeixement jurídic per mitjà de sentència judicial.


4.- La qualificació d'un determinat grau de discapacitat té efectes purament administratius (per exemple, per a cobrar una renda o pensió) i no constituïx ni els seus- tituye per si mateixa la referida declaració judicial d'incapacitat per a governar la seua persona i/o els seus béns. Esta qualificació administrativa s'obté davant dels òrgans co- rrespondientes (generalment, els Servicis Socials de les respectives comunitats autònomes), d'ordinari, amb la determinació, per part de l'organisme administratiu corresponent, d'un grau (percentatge) de discapacitat. Però tal determinació d'un percentatge no configura una situació jurídica ni un reconeixement judicial d'inca- pacidad i el seu fitació.


5.- Els familiars (pares, cònjuge, fills, germans, iaios) de la persona amb discapacitat poden sol·licitar en interés d'aquell la declaració d'incapacitat davant del Jutjat. Per la seua banda, també les institucions públiques, i el Ministeri Fiscal poden i han de promoure el dit tràmit, és a dir, informar i, si és el cas, promo- veure la declaració judicial d'incapacitat.


6.- El/La Jutge/a competent examinarà personalment al presumpte incapaç, sentirà els seus familiars i demanarà un dictamen mèdic, i després dictarà Sentència i fixarà l'extensió i límits, en el cas de ser declarada la incapacitat, en funció de la situació individual concreta de la persona discapacitada.


En cada cas particular el Dret ha de modular una resposta individualitzada i adiu- cuadamente proporcional segons les necessitats i limitacions a què es troba sotmesa la persona amb discapacitat declarada incapaç: quant major siga la seua incapacitat d'autogovern de la seua persona o béns major ha de ser la protecció-intervenció dels seus guardadors legals en la seua dos esferes: personal i patrimonial.


6.1 En el cas que la incapacitat d'autogovern es trobe notablement minvada:


El nostre Dret apel·la en primer lloc al nucli bàsic familiar a l'hora d'establir mecanismes de guarda i representació legal del declarat incapaç: la Sentència que declare la incapacitat fixarà judicialment la pròrroga o rehabilitació de la pàtria potestat dels pares del declarat incapaç menor.


Si falten el pare i mare als que se li prorrogue o rehabilite la pàtria potestat, el Dret en este cas no roman impassible davant de la dita “orfandat”. En este cas busca un remei supletori i crega una institució específica de protecció, sempre en interés del declarat incapaç: la Tutela (“institució de protecció de la persona que no pot governar-se per si mateixa i que no està subjecta a la potestat parental a exercir sempre en interés de la dita persona, d'acord amb la seua personalitat, orientada a cura de la dita persona, a l'administració i defensa dels seus béns i a l'exercici dels seus drets”).


Estes dos institucions de guarda atribuïxen el grau de protecció-intervenció més intensa de la persona declarada incapaç i dels seus béns.


En relació al nomenament dels tutors, sense perjuí del que es dirà sobre el nomenament fet pels pares, el Dret sol fixar un orde preferencial de lla- mamiento al càrrec d'entre els seus familiars més directes (descendents, ascendents, germans…). El càrrec sol ser unipersonal, llevat d'excepcions concretes (en alguns casos concrets es preveu la figura del Consell, com a òrgan col·legiat de tutela), i comporta una sèrie d'obligacions d'índole comptable (formació d'inventari, rendició periòdica de comptes, etc.). El càrrec de tutor es considera com un deure i és generalment gratuït, encara que pot ser fixada una remuneració si els pares o el Jutge així ho disposen expressament.


Els pares o tutors, segons el cas, suplixen la falta de capacitat de la persona i actuen en nom i interés d'esta en tots els actes de caràcter personal (atenció, educació, aliments, convivència i residència) i també patrimonial (administració dels seus béns i disposició dels mateixos, dins d'uns límits) que li afecten. Per als actes de caràcter patrimonial de més transcendència (per exemple, venda d'un immoble, de participacions socials o accions no cotitzades) el Dret exigix autorització judicial prèvia.


6.2 En el cas que la incapacitat d'autogovern es trobe minvada en menor grau:


La Sentència fixarà judicialment la Curatela, pensada per a supòsits de menor in- tensidad de protecció de la persona amb discapacitat, com un complement de la capacitat d'esta, assistint a l'incapaç (segona voluntat) en determinats actes de transcendència econòmica (per exemple, prendre diners a préstec, vendre o hipotecar béns immobles o objectes d'extraordinari valor). Per al nomenament i l'exercici del càrrec de curador s'apliquen les mateixes regles de la tutela. De fet, si la persona que haja de sotmetre's a curatela estava sotmesa abans a tutela serà el seu anterior tutor qui exercirà ara les funcions i el càrrec de curador.


7.- A part d'estes tres institucions de protecció fixades judicialment (pàtria pots- tad rehabilitada o prorrogada, tutela i curatela) i amb una vocació d'una certa estabilitat (no parlarem en este cas d'institucions circumstancials o temporals com el defensor judicial o defensor de fet), l'ordenament jurídic ha establit una sèrie de mesures patrimonials complementàries i en les que poden intervindre d'una manera actiu les persones (familiars o no familiars) que deixen, inter vivos o mortis causa, béns als incapaços.


En relació a estes mesures patrimonials complementàries ha de tindre's present:


a) Les persones que deixen en testament o donen béns en vida a un incapaç poden establir el nomenament d'un administrador especial de tals béns i fixar el régi- men per a l'administració i disposició dels mateixos. En este cas l'administrador especial designat pel disposador exercix les seues funcions d'una manera autònom al del tutor en el que afecta tals béns, encara que està sotmés a les mateixes regles de la tutela.


b) Pot constituir-se un “Patrimoni Protegit” a favor del declarat incapaç, estable- ciendo així mateix les normes per a l'administració i disposició del dit patrimoni. Com ja hem mencionat en la present Guia es tracta d'una massa de béns que encara que no té personalitat jurídica pròpia se afecta el compliment d'uns fins concrets (satisfer exclusivament els interessos econòmics del declarat incapaç). Convé donar l'adequada publicitat registral a la dita situació.


c) En este mateix sentit, els pares amb fills declarats incapaços poden adoptar també mesures conservativa com les que s'enuncien a continuació:


- Prendre la iniciativa i anomenar tutor (inclusivament un Consell de tutela) o curador en escriptura o testament (el testament i la intervenció notarial són funda-me'n- tals en estos supòsits).


- Disposar patrimonialment (en vida o mortis causa) d'una sèrie de recursos de manera que s'assegure una renda fixa (drets d'ús, habitació, usdefruit o aliments vitalicis a càrrec dels hereus).


- Disposar en testament i ordenar substitucions hereditàries (que els béns passen primer als fills incapaços i després a una altra persona, mantenint d'esta manera la integritat del dit patrimoni).


- Anomenar en testament marmessor o partidor de l'herència, de manera que s'orga- nice com va a distribuir-se els béns de la mateixa i l'incapaç.


Finalment, assenyalar que estes notes només pretenen ser, des d'un punt de vista jurídic patrimonial, una breu referència orientativa que ajude a descobrir els amagatalls que el Dret planteja davant d'una declaració d'incapacitat en una persona amb discapacitat.



IX. ANNEXOS


Annex IX.1 Com i on sol·licitar el reconeixement de discapacitat?


Concepte

Quan sol·licitar-ho?

A què pot donar dret el reconWocimiento?

On dirigir-se?

Quina documentació s'ha de presentar?

Com sol·licitar-ho?

Normativa


IX.1.1. Concepte


El reconeixement de discapacitat consistix en l'acte, conseqüència de l'avaluació pel corresponent òrgan tècnic, pel qual es declara la situació administrativa de discapacitat que presente una persona de qualsevol edat, qualificant el grau segons l'abast de la mateixa, en atenció als barems aplicables. El reconeixement de grau de discapacitat s'entendrà produït des de la data de sol·licitud.


IX.1.2 Quan sol·licitar-ho?


Des del moment que es conega la situació de discapacitat. La sol·licitud pot realitzar-se en qualsevol moment del període impositiu en què haja d'aplicar-se i la declaració de discapacitat haurà d'actualitzar-se periòdicament.


Podrà sol·licitar-ho tant la persona interessada, com el seu representant legal.


IX.1.3. A què pot donar dret el reconeixement?


El reconeixement del tipus i grau de discapacitat pot donar dret, entre altres, a les següents mesures de protecció social:


Pensió no contributiva per invalidesa, de conformitat amb el règim de prestacio- nes/pensions establit.

Prestació familiar per fill a càrrec.

Orientació per a ingrés en Centres

Tractaments rehabilitadors/mèdics.

Beneficis fiscals:


- Impost sobre la Renda de les persones físiques (IRPF)

- Impost sobre societats (IS)

- Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

- Impost sobre Successions i Donacions (ISD)

- Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documen- tados (ITP i AJD)

- Impost sobre l'Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU)

- Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transporte (IEDMT)

- Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM)

- Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)


Targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat

Bono taxi

Sol·licitud d'ajudes públiques

Reduccions en mitjans de transport

Altres ajudes i servicis per al col·lectiu de persones amb discapacitat que es contemplen en els organismes competents en matèria de Servicis Socials ja siguen autonòmics, municipals o estatals.

IX.1.4. On dirigir-se?


La sol·licitud, així com qualsevol altra documentació que poguera ser exigida, podrà presentar-se personalment o per correu davant de qualsevol òrgan administratiu que per- tenezca a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a la d'alguna de les entitats que formen l'Administra- ción local si, en este últim cas, s'haguera subscrit l'oportú conveni, així com en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.


IX.1.5. Quina documentació s'ha de presentar?


Imprés de sol·licitud degudament omplit


La dita sol·licitud haurà d'acompanyar-se de les fotocòpies compulsades, per al que serà necessari presentar-les amb les originals, dels documents següents:


DNI de l'interessat o, a falta d'això, fotocòpia del Llibre de Família.

Si és el cas, DNI del representant legal i document acreditatiu de la repre- sentación legal.

Tots els informes mèdics i psicològics que posseïsca i on consten les es- coles després de l'aplicació de mesures terapèutiques.

En cas de no tindre nacionalitat espanyola, targeta de resident.

En cas de revisió per agreujament: informes que acrediten el dit agreujament.



IX.1.6. Com sol·licitar-ho?


Tràmits


Presentació de la sol·licitud i documentació exigida.

Reconeixement per l'Equip del Centre de Valoració i Orientació, o organis- mo autonòmic equivalent, en compareixença degudament citada.


Informació sobre l'estat de tramitació dels expedients

Resolució basada en els dictàmens tecnicofacultatius


El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució serà de sis mesos, compu- tándose a partir de la data de la recepció de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent per a la seua tramitació.


Recursos que procedixen contra la Resolució


Contra les resolucions que recaiguen sobre reconeixement de grau de discapacitat podrà interposar-se en el termini de 30 dies davant de la Direcció Territorial competent128. També cabrà la dita reclamació enfront de l'absència de resolució, quan haguera transcorregut el termini de resolució abans referenciat.


IX.1.7. Normativa


Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al recon- fonament, declaració i qualificació del grau de discapacitat (BOE núm. 22, de 26/01/00 Correcció d'errors en el BOE núm. 62, de 13 de Març de 2000).


Orde de 2 de novembre de 2000 per la qual es determina la composició, organització i funcions dels Equips de Valoració i Orientació dependents de l'Institut de Migracions i Servicis Socials i es desenrotlla el procediment d'actuació per a la valoració del grau de discapacitat dins de l'àmbit de l’Administració General de l’Estat.(BOE de 17 de novembre)-


Normativa dictada per la Comunitat Autònoma, segons corresponga.


X. GLOSSARI DE CONCEPTES


Base Imposable: Mesura del fet imposable o d'algun dels seus elements. Expressa la capacitat econòmica concreta i servix de base per al pagament de l'impost.


Drethavent: Persona física o jurídica que ha succeït o substituït al cau- sante, normalment com a conseqüència d'una herència.


Contribuent: Persona física o jurídica a qui la llei imposa obligacions

tributàries derivades de la realització del fet imposable.


Quota Tributària: Quantitat de diners que correspon pagar a un subjecte passiu com a conseqüència de l'aplicació d'un tribut.


Deducció: Quantitats que el legislador permet restar de la quota tributària a pagar, normalment per a incentivar la realització de determinades accions o activitats, d'acord amb els termes establits per la Llei.


Meritació: Moment de realització del fet imposable en el qual naix l'obli- gación de contribuir.


Discapacitat: Veure Persona amb discapacitat.


Donació: Acte jurídic entre vius pel qual una persona (donant) transferix

a una altra (donatari) gratuïtament el domini sobre una cosa.


Entitats de dret públic: Són organismes públics amb personalitat jurídica pròpia, dependents de l'Administració, creades per a complir qual- vullga dels fins d'interés públic que l'ordenament constitucional o esta- tutario establix com a principis rectors de la política social i econòmica.

Estimació directa: Mètode de determinació del rendiment net d'una ac- tividad econòmica, que consistix a obtindre la renda real i certa obtinguda pel subjecte passiu per diferència entre els ingressos i els gastos computables i justificats.


Estimació objectiva: Mètode de determinació del rendiment d'una activi- doneu econòmica basant-se en una sèrie de paràmetres fixats pel legislador en funció del tipus d'activitat econòmica desenrotllada.


Exempció fiscal: Amb el terme exempció fiscal es definix, en sentit ampli, aquells supòsits inclosos en l'àmbit del fet imposable que a pesar de realitzar-se el mateix no naix l'obligació de contribuir.


Fundació: És un tipus de persona jurídica (veure Persona jurídica) que es ca- racteriza per ser una organització sense ànim o fi de lucre, dotada amb un pa- trimonio propi per voluntat dels seus creadors (fundadors), tenint afectat de manera durador el seu patrimoni a la realització de fins d'interés general. al mecenatge.


Guanys i pèrdues patrimonials: Variacions en el valor del patrimoni del contribuent que es posen de manifest en ocasió de qualsevol altera- ción en la composició del mateix.


Grau de parentiu: El parentiu és el vincle existent entre persones que pertanyen a la mateixa família. El parentiu d'una persona respecte d'una altra es determina pel nombre de generacions que les separen; cada generació és un grau.


Fet Imposable: Pressupost de fet, de naturalesa jurídica o econòmica, fixat per la Llei per a configurar cada tribut i la realització de la qual origina el vaig nàixer- mentisc de l'obligació tributària.


Hereu: Persona física o jurídica que dret als béns d'una herència.


Herència: En Dret, es denomina herència a l'acte jurídic per mitjà del qual una persona que mor transmet els seus béns, drets i obligacions a una altra o altres persones, que es denominen hereus.


Incapacitat: En l'àmbit que ens ocupa s'han de diferenciar tres graus de

incapacitat que tenen rellevància a efectes fiscals:


o Incapacitat permanent parcial: la que ocasione al treballador una dismi- nución en el rendiment normal per a la seua professió habitual sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals de la mateixa.


o Incapacitat permanent total: la que inhabilita el treballador per a la rea- lización de totes o de les fonamentals tasques de la seua professió habitual, sempre que puga dedicar-se a una altra distinta.


o Incapacitat absoluta: la que inhabilita per complet al treballador per a tota

professió o ofici


o Gran invalidesa: la situació del treballador afectat d'Incapacitat Perma- nente Absoluta que, a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l'assistència d'una altra persona per a realitzar els actes més essència- els de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar i anàlegs.


Llegat: Acte a través del qual una persona, en el seu testament, decidix repartir una part molt concreta dels seus béns una altra persona determinada.


Legitimari: Persona que no pot ser privada de la part de l'herència que li correspon segons la Llei. També se li coneix com a hereu forçós.


Liquidació/Autoliquidació: És el conjunt i la seqüència d'actes i actua- ciones desenrotllats, tant per l'Administració com pels contribuents, conduents a la quantificació del tribut a pagar en cada cas concret.


Objecte social: Activitat mercantil per a la realització del qual es constituïx la socie-

doneu. Ha de ser lícita i estar determinada.


Patrimoni Protegit: És un instrument jurídic que permet la designació d'uns béns precisos (diners, immobles, drets, títols, etc.) perquè amb ells, i amb els beneficis que es deriven de la seua administració, es faça front a les necessitats vitals ordinàries i extraordinàries de la persona amb discapacitat. La seua constitució pot donar lloc a avantatges fiscals.


Període impositiu: Periodicitat amb què ha de liquidar-se un impost o dels límits temporals dins dels que ha de computar-se la base imposable. En l'IRPF i en l'Impost sobre Societats, amb caràcter general, el període impositiu coincidix amb l'any natural


Persona amb discapacitat: Tindran la consideració de persones amb disca- pacidad a efectes fiscals aquells contribuents persones físiques que acredi- tin un grau discapacitat igual o superior al 33%, derivada la dita situació de la corresponent valoració realitzada per l'organisme tècnic competent. Això no impedix que de vegades la pròpia norma tributària establisca un grau de discapacitat diferent de l'exposat (65%), sense atendre al tipus de discapaci- doneu.


Persona Jurídica: És un subjecte de Dret, capaç d'adquirir drets i de- portar obligacions. Són persones jurídiques, les corporacions, associacions i fundacions d'interés públic reconegudes per la Llei; i les associacions d'in- terés particular, siguen civils, mercantils o industrials, a qui la Llei concedisca personalitat pròpia, independent de la de cada un dels associats.


Subjecte Passiu/Contribuent: Persona física o jurídica al càrrec del qual imposa la Llei el compliment de diverses obligacions, materials i formals, sent la principal, el pagament dels impostos.


Tipus Impositiu o tipus de gravamen: És la taxa, fixa o variable, expressada en forma de percentatge, que, aplicada a la base imposable, dóna com resultat la quota tributària.


Vivenda habitual (a efectes de l'IRPF): Edificació que constituïx la residixen- cia habitual del contribuent durant un termini continuat de com a mínim 3 anys. S'entendrà que la vivenda va tindre eixe caràcter, encara que no haja transcorregut el dit termini, quan es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili. Esta no constituirá vivenda habitual quan transcorreguts 12 mesos des de la data d'adqui- sición o terminació de les obres, no s'haguera habitat de manera efectiva i amb caràcter permanent pel contribuent.